dilluns, 17 de desembre del 2012

Ens visita l'Alegria Julià

LLEGIR ÉS VIURE
ESCRIURE ÉS REVIURE

La xerrada comença amb la pregunta d’una alumne. Totes les històries que expliques t’han passat a tu? L’autora diu que no, però sí algunes, com la del gronxador de les colònies que ho va viure ella quan era mestre. Les seves narracions pretenen aconseguir que despertin en el lector un afany de superació, una espurna de neguit, una onada de tendresa, un punt de sorpresa i un instant de pau. Les seves novel·les són un reflex de la vida quotidiana amb persones normals i corrents, on també s’hi barreja la fantasia. Però tampoc hi falta l’ humor, la tristesa, el dolor i l’amor. L’amor entre pares i fills, l’amor dels avis o de parella.
És fonamental la inspiració. L’autora sempre porta un bloc de notes perquè les idees no se li escapin. Diu que s’ha inspirat en fets que han succeït als seus fills ( la història del ratolí, del pi, del Palau de la Música). També que li han passat als companys, als amics i a ella mateixa.
No podem ser insensibles a les desgràcies quotidianes, bombardeigs, refugiats, terratrèmols, sinó la nostra vida s’empobreix. No hem de perdre la capacitat d’emocionar-nos cada dia, de meravellar-nos davant dels fets quotidians: els jocs de les criatures, l’energia dels adolescents , la solitud dels aturats, les llàgrimes dels vells.  Si ens insensibilitzem aquell dia començarem a apagar-nos, a morir de mica en mica. Per damunt de tot són persones. L’autora acaba la seva xerrada amb un consell:  “Llegir és viure, escriure és reviure”.

L’alumnat està molt interessat en fer preguntes: Quan fa que escrius llibres?, Com sabies que el teu futur seria ser escriptora?, Quants llibres has publicat?, La història del cavallet de mar a qui li va passar?...  Ella contesta amablement a tots i totes i després signa els llibres.  Gràcies, Alegria, per haver vingut i haver-nos regalat una mica de la teva saviesa literària i humana.




COMENTARIS ALS TEXTOS DELS ALUMNES DE 2n d’ESO DE L’INSTITUT ARGENTONA
Benvolguts nois i noies, escriptors i escriptores,
Primer de tot us he de dir que ha estat un plaer llegir els vostres escrits, i més pensant que han estat fruit d’una activitat sorgida arran de la lectura del meu llibre.
L’Araceli va ser la professora que va començar amb aquesta activitat i, quan es va jubilar, van agafar el relleu l’Espe i després la Mite, que actualment organitza i coordina l’activitat. Agraeixo profundament l’esforç que fan motivant, corregint i assessorant els vostres textos. El meu agraïment és des de la vessant d’escriptora i també com a mestra.
Nois i noies, permeteu-me un consell: llegiu, llegiu molt i en qualsevol situació. I escriviu, escriviu els pensaments, les emocions, les situacions que heu viscut personalment, les que heu presenciat i les que heu imaginat. Recordeu el que us vaig dir quan vaig venir a l’institut: LLEGIR ÉS VIURE, ESCRIURE ÉS REVIURE.
Bé, i ara passo a fer-vos un petit comentari a cadascú de vosaltres que m’heu lliurat una mostra del vostre treball, comentari que m’ha anat sorgint a mesura que llegia, són paraules sinceres i espontànies, en cap moment he volgut fer una critica ni una correcció. Són les paraules d’una lectora que us admira.

LA CAIXA DE RECORDS de ....?
Amiga, amic escriptor, no sé a qui adreçat aquest comentari, no hi has posat el nom, però segur que pel títol ja sabràs que ets tu.
Són uns relats molt àgils i sincers, narrats amb un estil molt fresc i una naturalitat extraordinària que convida a seguir llegint.
I quan s’acaba el lector pensa (com a mínim jo ho he pensat): oh, no n’hi ha més?

JOGUINA FOTOGRAFIADA Josep Ricard Nicolàs
Caram, si que dóna de sí un tractor! M’ha agradat molt el teu relat, entre línies s’hi llegeix un gran afecte a la joguina i, sobretot, als pares amb qui vas compartir el temps i els jocs amb el tractor.

UN DIPLOMA  Laura Martín
Ostres, Laura, jo també tinc un diploma d’unes colònies marineres, però el meu és com a mestra. Expliques aquelles colònies amb molt d’entusiasme.
Aquest relat serà un bon record dels anys que vas passar a primària, són uns anys molt importants que es viuen amb molta intensitat, com tu molt bé expliques.

ALFA 1   Martí Calvo
A manera de pròleg
És un començament molt emotiu. Has explicat molt bé els sentiments que desperta el fet de ser a prop d’una persona estimada que va perdent facultats.
La teva escriptura és clara, lleugera i intensa alhora, atrapa el lector. No deixis d’escriure, hi tens molta facilitat.

EL SENGLAR   Raül Urbano
És una explicació molt interessant de què és i què significa anar de cacera, sobretot per a mi, que no hi entenc gens d’aquest tema. El que m’ha agradat més és el final, l’anècdota. A vegades les coses que no semblen importants són les que atrapen més el lector.

EL BARRET DE LA XINA  Alba Camalleres
Tot llegint el teu text, Alba, ja es veu clarament que aquest barret significa molt per a tu. Segur que encara tens molts sentiments amagats que aniran aflorant a mesura que et facis gran. Tens el privilegi de conviure entre dues cultures.

LA CADENA DEL PATINET   Judith Coppens
Saps què Judith? A l’escola d’una de les meves nétes els alumnes grans també hi van amb patinet i el deixen en un racó del pati, no els cal lligar-lo.
El teu, és un record molt divertit i bonic, ja que a més de les curses de patinets, s’endevina que també compartíeu una bona amistat i un bon “rotllo” entre els companys. Aquestes amistats són duradores.

LA PIPA   Manel Núñez
És un relat molt original i interessant de com vas acostumar-te a dormir sense pipa (per un moment, en començar a llegir, he pensat que es tractava d’una pipa de fumar, perquè jo li dic xumet, quin embolic que m’he fet!). M’has enganyat, però això és bo: jugar amb el lector per atrapar-lo i aconseguir que llegeixi més.

LES MEVES PERLES BLANQUES  Emma Ruiz
Emma, expliques molt bé la il·lusió que se sent quan es troba una cosa que s’havia donat per perduda.
I també l’estratègia dels pares, negant-se a comprar-te les arracades i així, després, poder-te donar una sorpresa. És ben cert que els objectes també parlen.

LA JAQUETA BLAVA   Carla Fruchet
Carla, pel que expliques, devia ser un viatge fantàstic. El que m’ha agradat més és l’últim paràgraf, quan descrius tot el que veies des del balcó.
En general podries allargar una mica tota la narració, la tempesta, la trobada amb la balena. Els llocs visitats que et van impactar més. Així el lector se’n faria una idea més precisa.

FOTOGRAFIES D’EN GUS   Helena Masachs
Un relat encantador, ple d’anècdotes molt reals que ajuden el lector a imaginar-se les situacions que vau viure quan vau anar a buscar el gos. Sembla llegir entre línies que li tenies una mica de gelosia. Ah, i la manera que va tenir el Gus d’honorar la casa és divertidíssima.

UNA BATA DE PÍCNIC   Etna Monturiol
El títol és molt original. Saps què? La classe de la meva néta Júlia que actualment fa P3, es diu Tortugues (ja veus, el temps passa i tot es repeteix).
És un relat molt tendre i encantador. Certament, els primers anys de vida són molt intensos, aprens tantes coses!
Has pensat a fer arribar aquest text a la Victòria, la teva mestra de P3?

ELS FOLLETS SÍ QUE EXISTEIXEN   Arnau Calopa
Arnau, has escrit una narració fantàstica, tant per la forma com pel contingut. Hi relates molt bé les il·lusions i les desil·lusions. A tots ens toca, tard o d’hora, tocar de peus a terra. Però tu continua posant fantasies a la realitat. I escriu-les, aquestes fantasies.

EL PELUIX TOT PLE DE COLORINS   Mireia V. B.
Aquest és un bon esquema per a fer una narració. Ara l’has de desenvolupar i afegir-hi detalls, descripcions, situacions divertides, sentiments. Un text que té diàleg és més àgil per llegir, per tant hi pots afegir un possible diàleg que transcorri entre la teva cosina i tu.

EL TAMBOR DE PLÀSTIC   Marina Duran
El teu relat, Marina, és alegre i divertit. Utilitzes un llenguatge fresc i ric, amb moltes comparacions i frases fetes. La descripció de la veïna de l’àvia, fantàstica!
Continua escrivint, te’n surts molt bé.

EL VESTIT   Nisrin Salmi Tohar
Has escrit un text molt emotiu, Nisrin. Descrius amb  molt d’encert la situació inicial i els sentiments que et generen aquesta situació. Es nota que estimes la teva germana.
Si em permets un consell, jo allargaria el tercer paràgraf, quan dius que vas anar a visitar la teva germana Sara a l’hospital.

LA TEULA   Pol Ferreres
Ets molt gràfic descrivint la situació, me l’he imaginat perfectament. A l’últim paràgraf vols narrar moltes coses en poques paraules, sembla un resum.
Podries completar el text explicant alguna sensació o un sentiment que et va produir aquell fet.

Amigues, amics, repetixo, ha estat un plaer.
Fins una altra ocasió. Una abraçada per a tots. 
Alegria Julià

Gràcies, Alegria, per aquests comentaris, en nom de tot l'alumnat participant i en nom de tot el professorat de l'institut d'Argentona.  Fins aviat.

dissabte, 8 de desembre del 2012


HAPPY EVER AFTER: BOOK REVIEW


The last book I’ve read is called Happy ever after (Para siempre). It is written by an american author called Nora Roberts. I have this book because my grandmother gave it to me. The book is about a girl that is alone and meet a boy who then loves her.

The main characters are Parker and Malcom. Other characters are Laurel, Mac and Emma. In the beginning of the book Parker and Mal meet and go to a very small and romantic restaurant. First Parker doesn’t like Malcom but they meet another time. Then they broke for a little time because Mal has a very closed personality, but they have a relationship an other time. The story ends when Parker and Mal were in a wedding and Mal asked her to marry him. The most interesting moment in the story for me was when Mal asked her to had a relationship.

I’d definitly recomend this book to anyone who is interested in books of love or similar. I really like this book.

Ester Jordan Collet (4C 12-13)

BOOK REVIEW (The Hunger Games)
The last book that I read was called The Hunger Games. It's by American writer Suzanne Collins, written in 2008 for young adult readers. My friends recommended me this book and I read it.
The Hunger Games is a history based in a Panem country divided into 12 districts. The people who live in the first district are richer than the other districts, and the last district is the poorest. The protagonists are two people that they live in the twelve district: Katnisss and Peeta. They are selected to fight to the end versus the rest of districts.
This book is intriguing and interesting. I began to read it and I couldn't stop until I finished it. I'd definitely recommend this book to anyone who likes the action books.

Bernat Nicolau (4C 12-13)

dissabte, 24 de novembre del 2012

EXPOSICIÓ: LA LITERATURA DE TERROR




 Ja pots venir a veure els llibres del gènere de terror exposats a la nostra biblioteca. Juntament amb els grans clàssic com "Dràcula", "Frankenstein" o "El Doctor Jekyll i Mr. Hyde" , n'hi ha títols  com "Cartes d'hivern", "Aire negre", "El pou darrera la porta", "Retrum", "Crepúsculo", "Tempus fugit", etc. ATREVEIX-TE.









dilluns, 19 de novembre del 2012

17è PREMI DE LITERATURA PROTAGONISTA JOVE 2012/13

Ja han sortit les bases per participar com a jurat al Premi Protagonista Jove d'aquest any. Els quatre llibres finalistes de cada categoria els tenim a la biblioteca per a l'alumnat que hi participi. Són llibres seleccionats per un jurat d'experts que tenen interés per la seva temàtica, la intriga, l'estil i els valors que transmeten. Us animen a participar i a llegir aquests llibres. Podeu mirar la notícia publicada al blog el 31 de maig de la convocatòria del curs passat que va ser un èxit. APUNTEU-VOS! Serà una bona experiència lectora.
Aqui teniu el cartell amb els títols dels llibres seleccionats i l'enllaç al CLIJCAT per tenir més informació.




http://www.clijcat.cat/consell/catala/protagonista.php

diumenge, 11 de novembre del 2012

ENS VISITA LA TERESA BARÓ, EXPERTA EN COMUNICACIÓ NO VERBAL.




Ha vingut al nostre institut la Teresa Baró, experta en comunicació no verbal i  habilitats personals, per fer la xerrada Com convèncer que has fet un bon treball de recerca. Els alumnes de 2n de batxillerat hem seguit els consells i trucs que ens ha donat per fer una bona exposició en públic.
En primer lloc la planificació. És important seleccionar les idees importants del meu treball i ordenar-les. La presentació pot ser més original que les fórmules típiques, intentant presentar el tema d'una manera atractiva que capti l'atenció del públic. El desenvolupament ha de ser molt selectiu per evitar repeticions i donar massa informació. I per útim qualsevol exposició ha de tenir un bon final que deixiu clar la importància del nostre treball i ens remeti a la situació inicial.
També és important la imatge personal, la posició del cos, el moviment de les mans, la mirada, la veu alta i clara. Tot això ens ajudarà a guanyar seguretat i a defensar amb entusiasme el nostre treball. El power point ha de ser un recurs més que presenti idees bàsiques molt sintétiques, però no ha de ser més important que nosaltres. Tres alumnes voluntaris, dos nois i una noia, ens han ajudat a exemplificar aquests consells. Ara només hem de posar-los en pràctica. Que feu bones exposicions i bona sort!
Recordeu que tenim el llibre Parlar i convèncer a la nostra biblioteca i també ens ha regalat el llibre Tens un e-mail de l'editorial Columna. Us envio l'enllaç del seu blog on podreu trobar més informació.

http://www.teresabaro.com/

Moltes gràcies a la Teresa Baró per la seva amabilitat.








Us afeigeixo un enllaç al programa Para todos la 2 on participa a la secció de comunicación no verbal.







dimarts, 30 d’octubre del 2012

Quarta jornada de la Tardor literària 2012

Dijous 25 d’octubre es va fer la darrera sessió de la Tardor Literària amb la xerrada d’en Sergi Pàmies sobre el llibre La bicicleta estàtica.

Es tracta d’un llibre de contes, el cinquè que escriu l’autor. En la seva presentació, Llorenç Soldevila va ressaltar la línia polifacètica de Pàmies: narrador, traductor, periodista que escriu sobre cultura, televisió i futbol. Soldevila va fer constar que a la contraportada del llibre es resum el seu contingut com un tractat de “fatalitats individuals i col·lectives”. Pàmies va comentar amb la ironia que el caracteritza, que aquesta contraportada la va escriure ell mateix i que va triar aquestes paraules per quedar com a un escriptor centreeuropeu i madur.

També va ressaltar que els contes li permeten aprofundir, que un conte és com un poema: una cosa íntima de to melancònic. Aprofita el periodisme per treure les emocions més efervescents. De vegades, va comentar, l’han acusat de mentider i manipulador; cosa que per a un creador no és cap defecte.

Amb La bicicleta estàtica, obre una finestra a l’autobiografia. La causa n’és la mort del pare que li permet escriure sobre una experiència viscuda. En canvi, els primers llibres mostraven l’energia de la joventut.

El primer que va escriure van ser novel·les. L’arribada de bessonada a casa seva li impedeix de dedicar-hi massa temps ja que, diu, la novel·la és monògama i possessiva. Els últims tres llibres, més o menys els darrers quinze anys, corresponen a aquest període. Ara l’estímul té a veure amb el descobriment de la responsabilitat.

Pàmies comenta que viure dels llibres a Catalunya és molt difícil. Té la sort que li agraden la tele, la ràdio i els diaris. Des de 2007 que escriu a La Vanguardia ja que les obligacions familiars el fan estar a casa i hi pot fer el que li agrada: mirar la tele i el futbol. Quan li ho van oferir, eren uns anys que ningú no volia escriure sobre això; i ell sense sortir de casa ja tenia els temes dels articles. Aquest tipus d’escriptura ve a ser com una mena d’entrenament per a un escriptor. També li han demanat de fer reportatges.

Ser fill de López Raimundo i Teresa Pàmies marca molt. Els seus pares, comunistes molt temps exiliats, porten una vida dedicats a la causa política, fins al punt que el cognom li dóna la mare perquè no es podia saber res del pare. Presó, fugides, amagatalls... en la seva infància per a ell era el més normal. Aquest tema és freqüent en el recull, com a “La corbata”, que tracta de com vesteixen el cadàver del pare, o a “Les cançons que li agraden a Lenin” que descriu com desmunta el pis dels pares, feina que qualifica d’ingrata i cabrona. Comenta que aquests contes són molt reals, no li va caldre inventar-se detalls per dissimular la veritat. De totes maneres, reconeix cada vegada més, que ha viscut coses molt estranyes.

Soldevila remarca que un aspecte important dels seus contes són els finals molt treballats. L’autor comenta que revisa molt ja que s’ho pot permetre, perquè no té cap pressa. Li agrada de fer-ho i quan tothom dorm encara té energies per posar-s’hi. Un altre element característic és la complexitat del punt de vista utilitzant diferents tècniques (la primera persona, que després es desdobla, jugant amb l’ambigüitat...) Diu que ho fa per distreure’s, que ha de trobar l’instrument que faci sonar la història.

Per acabar, informa que ja està fent un altre llibre que tracta de les relacions entre germans. Tot en la mateixa línia: la vida de cada dia, l’absurditat i la indiferència partint de petits detalls.

Mite Ferrer