ESCRIURE ÉS REVIURE
La xerrada comença amb la pregunta d’una alumne. Totes les històries que expliques t’han passat a tu? L’autora diu que no, però sí algunes, com la del gronxador de les colònies que ho va viure ella quan era mestre. Les seves narracions pretenen aconseguir que despertin en el lector un afany de superació, una espurna de neguit, una onada de tendresa, un punt de sorpresa i un instant de pau. Les seves novel·les són un reflex de la vida quotidiana amb persones normals i corrents, on també s’hi barreja la fantasia. Però tampoc hi falta l’ humor, la tristesa, el dolor i l’amor. L’amor entre pares i fills, l’amor dels avis o de parella.
És fonamental la inspiració. L’autora sempre porta un bloc de notes perquè les idees no se li escapin. Diu que s’ha inspirat en fets que han succeït als seus fills ( la història del ratolí, del pi, del Palau de la Música). També que li han passat als companys, als amics i a ella mateixa.
No podem ser insensibles a les desgràcies quotidianes, bombardeigs, refugiats, terratrèmols, sinó la nostra vida s’empobreix. No hem de perdre la capacitat d’emocionar-nos cada dia, de meravellar-nos davant dels fets quotidians: els jocs de les criatures, l’energia dels adolescents , la solitud dels aturats, les llàgrimes dels vells. Si ens insensibilitzem aquell dia començarem a apagar-nos, a morir de mica en mica. Per damunt de tot són persones. L’autora acaba la seva xerrada amb un consell: “Llegir és viure, escriure és reviure”.
L’alumnat està molt interessat en fer preguntes: Quan fa que escrius llibres?, Com sabies que el teu futur seria ser escriptora?, Quants llibres has publicat?, La història del cavallet de mar a qui li va passar?... Ella contesta amablement a tots i totes i després signa els llibres. Gràcies, Alegria, per haver vingut i haver-nos regalat una mica de la teva saviesa literària i humana.
COMENTARIS ALS TEXTOS DELS ALUMNES DE 2n d’ESO DE L’INSTITUT ARGENTONA
Benvolguts nois i noies, escriptors i escriptores,
Primer de tot us he de dir que ha estat un plaer llegir els vostres escrits, i més pensant que han estat fruit d’una activitat sorgida arran de la lectura del meu llibre.
L’Araceli va ser la professora que va començar amb aquesta activitat i, quan es va jubilar, van agafar el relleu l’Espe i després la Mite, que actualment organitza i coordina l’activitat. Agraeixo profundament l’esforç que fan motivant, corregint i assessorant els vostres textos. El meu agraïment és des de la vessant d’escriptora i també com a mestra.
Nois i noies, permeteu-me un consell: llegiu, llegiu molt i en qualsevol situació. I escriviu, escriviu els pensaments, les emocions, les situacions que heu viscut personalment, les que heu presenciat i les que heu imaginat. Recordeu el que us vaig dir quan vaig venir a l’institut: LLEGIR ÉS VIURE, ESCRIURE ÉS REVIURE.
Bé, i ara passo a fer-vos un petit comentari a cadascú de vosaltres que m’heu lliurat una mostra del vostre treball, comentari que m’ha anat sorgint a mesura que llegia, són paraules sinceres i espontànies, en cap moment he volgut fer una critica ni una correcció. Són les paraules d’una lectora que us admira.
LA CAIXA DE RECORDS de ....?
Amiga, amic escriptor, no sé a qui adreçat aquest comentari, no hi has posat el nom, però segur que pel títol ja sabràs que ets tu.
Són uns relats molt àgils i sincers, narrats amb un estil molt fresc i una naturalitat extraordinària que convida a seguir llegint.
I quan s’acaba el lector pensa (com a mínim jo ho he pensat): oh, no n’hi ha més?
JOGUINA FOTOGRAFIADA Josep Ricard Nicolàs
Caram, si que dóna de sí un tractor! M’ha agradat molt el teu relat, entre línies s’hi llegeix un gran afecte a la joguina i, sobretot, als pares amb qui vas compartir el temps i els jocs amb el tractor.
UN DIPLOMA Laura Martín
Ostres, Laura, jo també tinc un diploma d’unes colònies marineres, però el meu és com a mestra. Expliques aquelles colònies amb molt d’entusiasme.
Aquest relat serà un bon record dels anys que vas passar a primària, són uns anys molt importants que es viuen amb molta intensitat, com tu molt bé expliques.
ALFA 1 Martí Calvo
A manera de pròleg
És un començament molt emotiu. Has explicat molt bé els sentiments que desperta el fet de ser a prop d’una persona estimada que va perdent facultats.
La teva escriptura és clara, lleugera i intensa alhora, atrapa el lector. No deixis d’escriure, hi tens molta facilitat.
EL SENGLAR Raül Urbano
És una explicació molt interessant de què és i què significa anar de cacera, sobretot per a mi, que no hi entenc gens d’aquest tema. El que m’ha agradat més és el final, l’anècdota. A vegades les coses que no semblen importants són les que atrapen més el lector.
EL BARRET DE LA XINA Alba Camalleres
Tot llegint el teu text, Alba, ja es veu clarament que aquest barret significa molt per a tu. Segur que encara tens molts sentiments amagats que aniran aflorant a mesura que et facis gran. Tens el privilegi de conviure entre dues cultures.
LA CADENA DEL PATINET Judith Coppens
Saps què Judith? A l’escola d’una de les meves nétes els alumnes grans també hi van amb patinet i el deixen en un racó del pati, no els cal lligar-lo.
El teu, és un record molt divertit i bonic, ja que a més de les curses de patinets, s’endevina que també compartíeu una bona amistat i un bon “rotllo” entre els companys. Aquestes amistats són duradores.
LA PIPA Manel Núñez
És un relat molt original i interessant de com vas acostumar-te a dormir sense pipa (per un moment, en començar a llegir, he pensat que es tractava d’una pipa de fumar, perquè jo li dic xumet, quin embolic que m’he fet!). M’has enganyat, però això és bo: jugar amb el lector per atrapar-lo i aconseguir que llegeixi més.
LES MEVES PERLES BLANQUES Emma Ruiz
Emma, expliques molt bé la il·lusió que se sent quan es troba una cosa que s’havia donat per perduda.
I també l’estratègia dels pares, negant-se a comprar-te les arracades i així, després, poder-te donar una sorpresa. És ben cert que els objectes també parlen.
LA JAQUETA BLAVA Carla Fruchet
Carla, pel que expliques, devia ser un viatge fantàstic. El que m’ha agradat més és l’últim paràgraf, quan descrius tot el que veies des del balcó.
En general podries allargar una mica tota la narració, la tempesta, la trobada amb la balena. Els llocs visitats que et van impactar més. Així el lector se’n faria una idea més precisa.
FOTOGRAFIES D’EN GUS Helena Masachs
Un relat encantador, ple d’anècdotes molt reals que ajuden el lector a imaginar-se les situacions que vau viure quan vau anar a buscar el gos. Sembla llegir entre línies que li tenies una mica de gelosia. Ah, i la manera que va tenir el Gus d’honorar la casa és divertidíssima.
UNA BATA DE PÍCNIC Etna Monturiol
El títol és molt original. Saps què? La classe de la meva néta Júlia que actualment fa P3, es diu Tortugues (ja veus, el temps passa i tot es repeteix).
És un relat molt tendre i encantador. Certament, els primers anys de vida són molt intensos, aprens tantes coses!
Has pensat a fer arribar aquest text a la Victòria, la teva mestra de P3?
ELS FOLLETS SÍ QUE EXISTEIXEN Arnau Calopa
Arnau, has escrit una narració fantàstica, tant per la forma com pel contingut. Hi relates molt bé les il·lusions i les desil·lusions. A tots ens toca, tard o d’hora, tocar de peus a terra. Però tu continua posant fantasies a la realitat. I escriu-les, aquestes fantasies.
EL PELUIX TOT PLE DE COLORINS Mireia V. B.
Aquest és un bon esquema per a fer una narració. Ara l’has de desenvolupar i afegir-hi detalls, descripcions, situacions divertides, sentiments. Un text que té diàleg és més àgil per llegir, per tant hi pots afegir un possible diàleg que transcorri entre la teva cosina i tu.
EL TAMBOR DE PLÀSTIC Marina Duran
El teu relat, Marina, és alegre i divertit. Utilitzes un llenguatge fresc i ric, amb moltes comparacions i frases fetes. La descripció de la veïna de l’àvia, fantàstica!
Continua escrivint, te’n surts molt bé.
EL VESTIT Nisrin Salmi Tohar
Has escrit un text molt emotiu, Nisrin. Descrius amb molt d’encert la situació inicial i els sentiments que et generen aquesta situació. Es nota que estimes la teva germana.
Si em permets un consell, jo allargaria el tercer paràgraf, quan dius que vas anar a visitar la teva germana Sara a l’hospital.
LA TEULA Pol Ferreres
Ets molt gràfic descrivint la situació, me l’he imaginat perfectament. A l’últim paràgraf vols narrar moltes coses en poques paraules, sembla un resum.
Podries completar el text explicant alguna sensació o un sentiment que et va produir aquell fet.
Amigues, amics, repetixo, ha estat un plaer.
Fins una altra ocasió. Una abraçada per a tots.
Alegria Julià
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada