L’últim dia abans de demà, d’Eduard Márquez, inaugura la Tardor Literària 2013

El dijous 3 d’octubre va tenir lloc la primera de les sessions de la Tardor Literària d’Argentona 2013, una iniciativa cultural que arriba ja a la tretzena edició i per on han passat més de cinquanta escriptors actuals. La presentació de l’acte va anar a càrrec del president del Centre d’Estudis Argentonins, Enric Subiñà, i entre el públic assistent hi havia una quinzena d’alumnes de l’Institut, professors i, fins i tot, exprofessors.

               L’Araceli Ferrer, exprofessora del nostre Institut, va fer una breu presentació de l’autor, l’Eduard Márquez, i va començar amb una petita broma que els lectors de la novel·la van reconèixer immediatament: ¡Queda inaugurado este pantano! Márquez és un autor que va començar amb la poesia, que ha escrit narrativa infantil i juvenil i que ha guanyat diversos premis. Ha estat finalista del premi Creixells el 2012, a només dos vots de l’obra guanyadora, Jo confesso, de Jaume Cabré, és professor de la prestigiosa Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès i participa regularment en un programa de ràdio els diumenges al matí.

               Quant a la novel·la L’últim dia abans de demà, l’Araceli la va presentar com una obra diferent dins de la trajectòria literària de ficció de Márquez. És una obra que té molt de biogràfic i on s’intueix que l’autor tenia ganes de fer un retrat generacional concret a partir d’un fet desencadenant: la trobada amb un antic amic.

               Márquez va explicar que, efectivament, la novel·la partia d’aquesta anècdota personal però també d’un article de Javier Marías, Los antiguos amigos (El País, 5-XI-2006), una reflexió sobre els amics que han anat desapareixent de les nostres vides amb el pas del temps, i, encara, partia d’un llibre de James Salter i la citació inicial que apareix a L’últim dia abans de demà.

L’autor va trigar cinc anys i mig per escriure l’obra, tot i les només 150 pàgines que té, i, a continuació, va fer una relació del procés de producció de la novel·la, tot començant amb una pregunta inicial i vàlida per a qualsevol text literari: de què es vol parlar? Va recordar l’angoixa que li provocava l’obligació d’escriure en la seva etapa escolar: redaccions de tema obligat o de tema lliure, i de com ell ara escrivia el que li donava la gana, literalment, i els lectors li entenien el que volien. Més en concret quant a la novel·la, Márquez volia parlar de dos grans temes a L’últim dia abans de demà. En primer lloc, la vulnerabilitat, entenent que tothom és molt més fràgil del que es pot pensar; i en segon lloc, la precarietat del que fem per protegir-nos. També hi són dos temes més: la memòria, i les absències, i la pèrdua de la innocència.

Una vegada delimitat el tema, l’autor va desgranar diverses decisions tècniques. Per començar, l’espai: en aquest cas, Barcelona i el Port de la Selva (per ell, autèntic paradís perdut). El temps era obvi: partint de 1968 fins al present. Quant als personatges, tots són reals, de debò, si bé alguns d’ells són en realitat un barreja de persones. La història només es podia explicar des de dintre, és a dir, en primera persona, i amb un temps intern que havia de ser el present, fent de manera que el lector fos sempre ben a prop, justa al davant, ben enganxat al que anava passant.

Pel que fa al desenvolupament de la història, la novel·la té dos plans bàsics: el real, que és l’abans de la trobada amb l’amic, tot ell cert i autobiogràfic; i el fictici, tot el que passa a partir del retrobament, especulant literàriament amb què passaria si. Màrquez, per fer encara més autèntic el pla real, va mostrar al públic diversos elements que apareixen al llibre: la capsa de Nivea amb figuretes fetes amb escuradents i cigrons, una baralla de cartes amb noies lleugeres de roba, el llibre de poesia de Gil de Biedma, la revista universitària amb un dibuix de Tàpies a la portada, el butlletí escolar de La Salle...

També va mostrar els esborranys de la novel·la i com havia combinat les sis grans trames que la componen. Va comparar la trama principal (la nit que el protagonista espera la seva exdona al Port de la Selva per l’endemà llançar les cendres de la seva filla al mar) amb un fil d’estendre roba d’on pengen, en ordre, endreçades, la resta de trames com escenes o flaixos de memòria. Va explicar que la distribució de les escenes havia estat molt premeditada i que responia a una doble finalitat: mantenir la tensió narrativa (anticipar i amagar informació al lector per mantenir-lo enganxat) i establir un diàleg d’escenes, una alternança de trames amb idea de complementarietat, de donar respirs al lector, etc.

El procés d’escriptura, de tota manera, comporta un procés recurrent de reescriptura, de correcció, de poliment, fins assolir aquell equilibri entre fons i forma que dóna qualitat al text literari. Quant a la correcció, Márquez va explicar que, per ell, incloïa quatre nivells: lingüístic (sense errors ortogràfics, sintàctics...), eufònic (ha de sonar bé, s’ha de poder llegir en veu alta...), lèxic (ric i sense repeticions que no tinguin una finalitat estilística) i coral (fer llegir l’obra a mitja dotzena de persones amb sensibilitats diferents perquè n’opinin).

               Ja al torn obert d’intervencions, el públic es va interessar per l’ús del paràgraf-frase i com l’estil era un dels encerts del llibre. Márquez va respondre que evidentment estava molt relacionat amb la poesia, que ja des dels set o vuit anys volia ser escriptor, que primer havia estat més poeta i que al llibre havia treballat amb molta depuració, essencialitzant la narració perquè la prosa tingués el màxim de transparència i res no hi fos sobrer. A la pregunta de si tenien un valor simbòlic els fragments literals del documental sobre Terranova que apareixen intermitentment, l’autor va manifestar que havia estat casual, però cert, i que en un principi el títol provisional del llibre havia estat justament Terranova i que va trigar força a trobar el títol final, més per les pressions dels seus editors que per convicció personal.

               Márquez va reflexionar també sobre què dóna ofici per escriure: llegir molt, fer de corrector i d’escriptor d’encàrrec, fer classes... i com tot aquest bagatge permet agafar una història i donar-li la volta. Segons Márquez, el gran repte d’una història és trobar com explicar-la, sempre documentada a fons i sent sincer amb el lector. Quant a la dificultat inicial que algú manifestava que havia tingut en començar la novel·la per la tècnica a base de flaixos, l’autor va argumentar que és a l’inici de la novel·la que se situen les regles del joc per part de l’escriptor i que, passades unes pàgines, tothom entenia l’estructura de l’artefacte literari. L’últim dia abans de demà és, en paraules de l’autor, un llibre molt difícil de construir, un llibre dur però esperançat, tal i com queda reflectit a la darrera frase i en el propi títol. En definitiva, un bon llibre per començar les jornades de la Tardor Literària d’aquest any.

Tardor Literària 2013

Lectures de la Tardor Literària 2013

Tardor Literària 2013 a Argentona

El Centre d’Estudis Argentonins Jaume Clavell proposa la lectura de quatre obres literàries que seran presentades i comentades amb els autors els dijous del mes d’octubre, al vespre, al Saló de Pedra d’Argentona. Com en anteriors cursos, els alumnes de primer de Batxillerat del nostre Institut hauran d’escollir-ne una com a lectura obligatòria del primer trimestre. Més endavant es concretarà el calendari; de moment, aquestes són les obres seleccionades:

Un home sol, en una platja d'El Port de la Selva, que ho ha perdut tot. Després de la mort de la filla, desesperat i trist, intenta entendre el que ha passat en els últims mesos i repassa la seva vida. La novel·la es desplega en capítols curts i dinàmics, alternant el present -a poc a poc anem descobrint què li ha passat a la nena-, la infantesa del protagonista sota la influència d'una mare inestable i una educació rígida i castrant a càrrec dels capellans, i la joventut -ell i el seu millor amic Robert s'enamoren de la mateixa noia; és el moment de les drogues, l'alcohol, la iniciació a la vida i al sexe. Magistral i intensa, molt ben construïda, la novel·la explora els matisos i perills de l'amistat, la fragilitat dels nostres móns, i de les nostres conviccions, i el preu que paguem per la renúncia als nostres somnis de joventut.

L'any 2010, poques setmanes abans del Mundial de Futbol, Angélica, de cinquanta anys, divorciada i mare d'un fill adolescent, viatja de Barcelona a Buenos Aires, la seva ciutat natal, perquè ha mort la mare. En el procés de buidar el pis familiar, la dona inicia una barreja d'indagació i memòria per recuperar la figura de la Bela, que ha quedat desdibuixada després de tants anys d'absència. Aleshores la novel·la s'obre com els dits d'una mà, alternant diversos fils narratius: la decadència física de la mare, que és una reflexió sobre la vellesa i la mort; la joventut apassionada d'Angélica a l'Argentina d'abans de la dictadura i els desaparecidos; una amarga disputa amb la cunyada per l'herència familiar; el seu propi matrimoni, i, finalment, la trajectòria de la seva pintoresca família, arribada un segle enrere des d'Itàlia i que, com totes les famílies, amaga un secret. Tot plegat amb la ciutat de Buenos Aires com un personatge més, desplegat al llarg de cent anys d'història.

La revolució industrial va convertir Mataró en la segona ciutat més important de Catalunya. Aquest és l’aspecte més rellevant que ha volgut ressaltar Jordi Carbonell en la seva nova novel·la, ‘Quan cremàvem les fàbriques’. En aquest sentit, l’autor explica que la novel·la s’ambienta al Mataró de mitjan segle XIX, quan a la ciutat s’acabava d’inaugurar el primer tram de ferrocarril d’Espanya i quedava ben comunicada amb els nuclis industrials més importants del moment. Amb ‘Quan cremàvem les fàbriques’, Carbonell ha aprofitat per descriure els impactes que va causar la industrialització en els ambients populars de la ciutat. Aquesta, però, no és la primera novel·la històrica de Carbonell ambientada a la ciutat. De fet, l’autor es va iniciar en el món de la literatura amb ‘El temporal de les faves’, una novel·la que se situa durant els segles XVII i XVIII, també a Mataró. Ara, torna a escollir el mateix escenari per a la seva segona novel·la. 

A 'Pura sang' l'escriptora Ada Castells narra la història de la Sílvia, una barcelonina que arriba a Menorca casada amb el fill d'una nissaga de l'illa, Son Blanc. La llum i la pau promeses, però, es converteixen en claustrofòbia, pors i un secret familiar molt ben guardat. Amb aquesta novel·la, guanyadora del Premi Sant Joan 2012, l'autora vol demostrar que les aparences enganyen i, és per aquesta raó, que ha emprat tant el fons com la forma per produir aquest "efecte hòstia" en el lector: "Pot començar el llibre pensant que llegeix una novel·la victoriana o una novel·la gòtica, però a mesura que progressa ja va veient que les coses seran una mica més complicades i contemporànies", ha dit l'autora. Tanmateix, la història se situa entre la nissaga de Son Blanc, a la Menorca rural, i un pis de l'Eixample barceloní.

Lectura recomenada

WONDER

Autor: R. J. Palacio

Ilustrador:

Editorial: Edicions La Campana

Colección:

Año de Publicación: 2012

Encuadernación: Rústica

Páginas: 0

Idioma: Català

ISBN: 9788496735712

Edad: De 12 a 14 años

Precio: 14,00

L'Auggie va néixer amb una malformació facial que li ha impedit anar a una escola normal. Fins ara. L'Auggie és un nen normal, però amb una cara fora del corrent. ¿Podrà convèncer els seus nous companys que és com ells, malgrat les aparences? És la història de l'August, però és la història també de cada lector. Plena de bondat i coratge, Wonder és un llibre que ens mostra la bellesa que tenim tots a dins.

WONDER, una novel·la molt humana i plena de sentiments

Wonder ens ofereix una faula sobre la superació personal i lluita contra les adversitats.

Comparable amb l’excel·lent novel·la de Mark Haddon, ‘El curiós incident del gos a mitjanit. Wonder és una faula sobre la superació personal i la lluita contra les adversitats.
R J Palacio debuta com a escriptora  amb Wonder/ La lección de August  (La Campana/Nube de tinta), després de treballar com a dissenyadora  de portades de llibres.
«Em dic August, per cert.  No penso descriure la meva cara.  Segur que és molt pitjor que tot  el que us esteu imaginant.»
Aquesta és la carta de presentació de l’August, un nen de 12 anys que ha nascut amb una malformació a la cara.  Ja des de ben petit ha patit tot un seguit d’operacions que l’han allunyat de l’escola i del món.
August ha viscut en un món fet  a la seva mida, allunyat de la resta de la humanitat. Malgrat això sempre ha viscut amb una certa angoixa  la reacció que provoca la seva cara.

Si em trobés una llàntia màgica i només li pogués demanar un desig, demanaria tenir una cara normal que no cridés gens l’atenció.
Demanaria poder anar pel carrer sense que la gent, al veure’m, fes allò d’apartar la vista.
¿Sabeu què crec, jo?
Que l’única cosa que fa que no sigui normal és que ningú m’hi troba.

El seu univers fins ara s’ha centrat  al voltant dels familiars més propers; els seus pares, la germana Via,  la  gosseta Daisy i les pel·lícules de ‘La guerra de les galàxies’.
De la super protecció rebuda, l’August haurà de superar un  nou repte:  abandonar la seva llar,  anar a l’escola i relacionar-se amb la resta de companys de classe.
Fins ara la seva mare li feia de mestre  a casa i ara començarà cinquè a una escola de debò. L’August haurà d’adaptar-se a la nova situació amb el doble repte  d’ acceptar-se i que els companys l’acceptin tal com és ell.

‘La mare diu que ja l’hi havien explicat tot de mi i que s’havia anat preparant per veure’m. Però diu que quan va tenir al davant per primera vegada la meva carona aixafada  l’únic que va veure és que tenia uns ulls preciosos’

A partir d’aquest moment coneixerem la història de l’August des de diferents fronts  amb capítols narrat per la seva germana  Via i els companys de classe  Jack, Justin  i la Summer. Aquest fet ajuda a construir una visió molt més amplia de la història, que ens permetrà reflexionar sobre qüestions referents a l’amistat i la superació de les adversitats.

‘’Reconec que costa una mica acostumar-s’hi, a la cara de l’August. Ja fa dues setmanes que m’assec amb ell, i no es pot dir que sigui la persona més polida del món, menjant. Però a part d’això, és molt simpàtic. També puc dir que ja no em  fa gens de pena’ ‘

Tothom té dret a un moment  de glòria, o a una ovació com diu l’August a Wonder.
Donem tots plegats tambe una ovació  a una història molt humana i plena de sentiments que no ens deixarà indiferents.
Un lectura que hauria de ser obligatòria a les escoles. 

Ens visita l'Alegria Julià

LLEGIR ÉS VIURE
ESCRIURE ÉS REVIURE

La xerrada comença amb la pregunta d’una alumne. Totes les històries que expliques t’han passat a tu? L’autora diu que no, però sí algunes, com la del gronxador de les colònies que ho va viure ella quan era mestre. Les seves narracions pretenen aconseguir que despertin en el lector un afany de superació, una espurna de neguit, una onada de tendresa, un punt de sorpresa i un instant de pau. Les seves novel·les són un reflex de la vida quotidiana amb persones normals i corrents, on també s’hi barreja la fantasia. Però tampoc hi falta l’ humor, la tristesa, el dolor i l’amor. L’amor entre pares i fills, l’amor dels avis o de parella.

És fonamental la inspiració. L’autora sempre porta un bloc de notes perquè les idees no se li escapin. Diu que s’ha inspirat en fets que han succeït als seus fills ( la història del ratolí, del pi, del Palau de la Música). També que li han passat als companys, als amics i a ella mateixa.

No podem ser insensibles a les desgràcies quotidianes, bombardeigs, refugiats, terratrèmols, sinó la nostra vida s’empobreix. No hem de perdre la capacitat d’emocionar-nos cada dia, de meravellar-nos davant dels fets quotidians: els jocs de les criatures, l’energia dels adolescents , la solitud dels aturats, les llàgrimes dels vells.  Si ens insensibilitzem aquell dia començarem a apagar-nos, a morir de mica en mica. Per damunt de tot són persones. L’autora acaba la seva xerrada amb un consell:  “Llegir és viure, escriure és reviure”.

L’alumnat està molt interessat en fer preguntes: Quan fa que escrius llibres?, Com sabies que el teu futur seria ser escriptora?, Quants llibres has publicat?, La història del cavallet de mar a qui li va passar?...  Ella contesta amablement a tots i totes i després signa els llibres.  Gràcies, Alegria, per haver vingut i haver-nos regalat una mica de la teva saviesa literària i humana.

 Barcelona, 14 de gener de 2013

COMENTARIS ALS TEXTOS DELS ALUMNES DE 2n d’ESO DE L’INSTITUT ARGENTONA

Benvolguts nois i noies, escriptors i escriptores,

Primer de tot us he de dir que ha estat un plaer llegir els vostres escrits, i més pensant que han estat fruit d’una activitat sorgida arran de la lectura del meu llibre.

L’Araceli va ser la professora que va començar amb aquesta activitat i, quan es va jubilar, van agafar el relleu l’Espe i després la Mite, que actualment organitza i coordina l’activitat. Agraeixo profundament l’esforç que fan motivant, corregint i assessorant els vostres textos. El meu agraïment és des de la vessant d’escriptora i també com a mestra.

Nois i noies, permeteu-me un consell: llegiu, llegiu molt i en qualsevol situació. I escriviu, escriviu els pensaments, les emocions, les situacions que heu viscut personalment, les que heu presenciat i les que heu imaginat. Recordeu el que us vaig dir quan vaig venir a l’institut: LLEGIR ÉS VIURE, ESCRIURE ÉS REVIURE.

Bé, i ara passo a fer-vos un petit comentari a cadascú de vosaltres que m’heu lliurat una mostra del vostre treball, comentari que m’ha anat sorgint a mesura que llegia, són paraules sinceres i espontànies, en cap moment he volgut fer una critica ni una correcció. Són les paraules d’una lectora que us admira.

LA CAIXA DE RECORDS de ....?

Amiga, amic escriptor, no sé a qui adreçat aquest comentari, no hi has posat el nom, però segur que pel títol ja sabràs que ets tu.

Són uns relats molt àgils i sincers, narrats amb un estil molt fresc i una naturalitat extraordinària que convida a seguir llegint.

I quan s’acaba el lector pensa (com a mínim jo ho he pensat): oh, no n’hi ha més?

JOGUINA FOTOGRAFIADA Josep Ricard Nicolàs

Caram, si que dóna de sí un tractor! M’ha agradat molt el teu relat, entre línies s’hi llegeix un gran afecte a la joguina i, sobretot, als pares amb qui vas compartir el temps i els jocs amb el tractor.

UN DIPLOMA  Laura Martín

Ostres, Laura, jo també tinc un diploma d’unes colònies marineres, però el meu és com a mestra. Expliques aquelles colònies amb molt d’entusiasme.

Aquest relat serà un bon record dels anys que vas passar a primària, són uns anys molt importants que es viuen amb molta intensitat, com tu molt bé expliques.

ALFA 1   Martí Calvo

A manera de pròleg

És un començament molt emotiu. Has explicat molt bé els sentiments que desperta el fet de ser a prop d’una persona estimada que va perdent facultats.

La teva escriptura és clara, lleugera i intensa alhora, atrapa el lector. No deixis d’escriure, hi tens molta facilitat.

EL SENGLAR   Raül Urbano

És una explicació molt interessant de què és i què significa anar de cacera, sobretot per a mi, que no hi entenc gens d’aquest tema. El que m’ha agradat més és el final, l’anècdota. A vegades les coses que no semblen importants són les que atrapen més el lector.

EL BARRET DE LA XINA  Alba Camalleres

Tot llegint el teu text, Alba, ja es veu clarament que aquest barret significa molt per a tu. Segur que encara tens molts sentiments amagats que aniran aflorant a mesura que et facis gran. Tens el privilegi de conviure entre dues cultures.

LA CADENA DEL PATINET   Judith Coppens

Saps què Judith? A l’escola d’una de les meves nétes els alumnes grans també hi van amb patinet i el deixen en un racó del pati, no els cal lligar-lo.

El teu, és un record molt divertit i bonic, ja que a més de les curses de patinets, s’endevina que també compartíeu una bona amistat i un bon “rotllo” entre els companys. Aquestes amistats són duradores.

LA PIPA   Manel Núñez

És un relat molt original i interessant de com vas acostumar-te a dormir sense pipa (per un moment, en començar a llegir, he pensat que es tractava d’una pipa de fumar, perquè jo li dic xumet, quin embolic que m’he fet!). M’has enganyat, però això és bo: jugar amb el lector per atrapar-lo i aconseguir que llegeixi més.

LES MEVES PERLES BLANQUES  Emma Ruiz

Emma, expliques molt bé la il·lusió que se sent quan es troba una cosa que s’havia donat per perduda.

I també l’estratègia dels pares, negant-se a comprar-te les arracades i així, després, poder-te donar una sorpresa. És ben cert que els objectes també parlen.

LA JAQUETA BLAVA   Carla Fruchet

Carla, pel que expliques, devia ser un viatge fantàstic. El que m’ha agradat més és l’últim paràgraf, quan descrius tot el que veies des del balcó.

En general podries allargar una mica tota la narració, la tempesta, la trobada amb la balena. Els llocs visitats que et van impactar més. Així el lector se’n faria una idea més precisa.

FOTOGRAFIES D’EN GUS   Helena Masachs

Un relat encantador, ple d’anècdotes molt reals que ajuden el lector a imaginar-se les situacions que vau viure quan vau anar a buscar el gos. Sembla llegir entre línies que li tenies una mica de gelosia. Ah, i la manera que va tenir el Gus d’honorar la casa és divertidíssima.

UNA BATA DE PÍCNIC   Etna Monturiol

El títol és molt original. Saps què? La classe de la meva néta Júlia que actualment fa P3, es diu Tortugues (ja veus, el temps passa i tot es repeteix).

És un relat molt tendre i encantador. Certament, els primers anys de vida són molt intensos, aprens tantes coses!

Has pensat a fer arribar aquest text a la Victòria, la teva mestra de P3?

ELS FOLLETS SÍ QUE EXISTEIXEN   Arnau Calopa

Arnau, has escrit una narració fantàstica, tant per la forma com pel contingut. Hi relates molt bé les il·lusions i les desil·lusions. A tots ens toca, tard o d’hora, tocar de peus a terra. Però tu continua posant fantasies a la realitat. I escriu-les, aquestes fantasies.

EL PELUIX TOT PLE DE COLORINS   Mireia V. B.

Aquest és un bon esquema per a fer una narració. Ara l’has de desenvolupar i afegir-hi detalls, descripcions, situacions divertides, sentiments. Un text que té diàleg és més àgil per llegir, per tant hi pots afegir un possible diàleg que transcorri entre la teva cosina i tu.

EL TAMBOR DE PLÀSTIC   Marina Duran

El teu relat, Marina, és alegre i divertit. Utilitzes un llenguatge fresc i ric, amb moltes comparacions i frases fetes. La descripció de la veïna de l’àvia, fantàstica!

Continua escrivint, te’n surts molt bé.

EL VESTIT   Nisrin Salmi Tohar

Has escrit un text molt emotiu, Nisrin. Descrius amb  molt d’encert la situació inicial i els sentiments que et generen aquesta situació. Es nota que estimes la teva germana.

Si em permets un consell, jo allargaria el tercer paràgraf, quan dius que vas anar a visitar la teva germana Sara a l’hospital.

LA TEULA   Pol Ferreres

Ets molt gràfic descrivint la situació, me l’he imaginat perfectament. A l’últim paràgraf vols narrar moltes coses en poques paraules, sembla un resum.

Podries completar el text explicant alguna sensació o un sentiment que et va produir aquell fet.

Amigues, amics, repetixo, ha estat un plaer.

Fins una altra ocasió. Una abraçada per a tots. 

Alegria Julià

Gràcies, Alegria, per aquests comentaris, en nom de tot l'alumnat participant i en nom de tot el professorat de l'institut d'Argentona.  Fins aviat.

HAPPY EVER AFTER: BOOK REVIEW

The last book I’ve read is called Happy ever after (Para siempre). It is written by an american author called Nora Roberts. I have this book because my grandmother gave it to me. The book is about a girl that is alone and meet a boy who then loves her.

The main characters are Parker and Malcom. Other characters are Laurel, Mac and Emma. In the beginning of the book Parker and Mal meet and go to a very small and romantic restaurant. First Parker doesn’t like Malcom but they meet another time. Then they broke for a little time because Mal has a very closed personality, but they have a relationship an other time. The story ends when Parker and Mal were in a wedding and Mal asked her to marry him. The most interesting moment in the story for me was when Mal asked her to had a relationship.

I’d definitly recomend this book to anyone who is interested in books of love or similar. I really like this book.

Ester Jordan Collet (4C 12-13)

BOOK REVIEW (The Hunger Games)

The last book that I read was called The Hunger Games. It's by American writer Suzanne Collins, written in 2008 for young adult readers. My friends recommended me this book and I read it.

The Hunger Games is a history based in a Panem country divided into 12 districts. The people who live in the first district are richer than the other districts, and the last district is the poorest. The protagonists are two people that they live in the twelve district: Katnisss and Peeta. They are selected to fight to the end versus the rest of districts.

This book is intriguing and interesting. I began to read it and I couldn't stop until I finished it. I'd definitely recommend this book to anyone who likes the action books.

Bernat Nicolau (4C 12-13)