Tardor Literària 2013 a Argentona
El Centre
d’Estudis Argentonins Jaume Clavell proposa la lectura de quatre obres
literàries que seran presentades i comentades amb els autors els dijous del mes
d’octubre, al vespre, al Saló de Pedra d’Argentona. Com en anteriors cursos, els
alumnes de primer de Batxillerat del nostre Institut hauran d’escollir-ne una
com a lectura obligatòria del primer trimestre. Més endavant es concretarà el
calendari; de moment, aquestes són les obres seleccionades:
Un home sol,
en una platja d'El Port de la Selva, que ho ha perdut tot. Després de la mort
de la filla, desesperat i trist, intenta entendre el que ha passat en els
últims mesos i repassa la seva vida. La novel·la es desplega en capítols curts
i dinàmics, alternant el present -a poc a poc anem descobrint què li ha passat
a la nena-, la infantesa del protagonista sota la influència d'una mare
inestable i una educació rígida i castrant a càrrec dels capellans, i la
joventut -ell i el seu millor amic Robert s'enamoren de la mateixa noia; és el
moment de les drogues, l'alcohol, la iniciació a la vida i al sexe. Magistral i
intensa, molt ben construïda, la novel·la explora els matisos i perills de
l'amistat, la fragilitat dels nostres móns, i de les nostres conviccions, i el
preu que paguem per la renúncia als nostres somnis de joventut.
L'any 2010,
poques setmanes abans del Mundial de Futbol, Angélica, de cinquanta anys,
divorciada i mare d'un fill adolescent, viatja de Barcelona a Buenos Aires, la
seva ciutat natal, perquè ha mort la mare. En el procés de buidar el pis
familiar, la dona inicia una barreja d'indagació i memòria per recuperar la
figura de la Bela, que ha quedat desdibuixada després de tants anys d'absència.
Aleshores la novel·la s'obre com els dits d'una mà, alternant diversos fils
narratius: la decadència física de la mare, que és una reflexió sobre la
vellesa i la mort; la joventut apassionada d'Angélica a l'Argentina d'abans de
la dictadura i els desaparecidos; una
amarga disputa amb la cunyada per l'herència familiar; el seu propi matrimoni,
i, finalment, la trajectòria de la seva pintoresca família, arribada un segle
enrere des d'Itàlia i que, com totes les famílies, amaga un secret. Tot plegat
amb la ciutat de Buenos Aires com un personatge més, desplegat al llarg de cent
anys d'història.
La revolució
industrial va convertir Mataró en la segona ciutat més important de Catalunya.
Aquest és l’aspecte més rellevant que ha volgut ressaltar Jordi Carbonell en la
seva nova novel·la, ‘Quan cremàvem les fàbriques’. En aquest sentit, l’autor
explica que la novel·la s’ambienta al Mataró de mitjan segle XIX, quan a la
ciutat s’acabava d’inaugurar el primer tram de ferrocarril d’Espanya i quedava
ben comunicada amb els nuclis industrials més importants del moment. Amb ‘Quan
cremàvem les fàbriques’, Carbonell ha aprofitat per descriure els impactes que
va causar la industrialització en els ambients populars de la ciutat. Aquesta,
però, no és la primera novel·la històrica de Carbonell ambientada a la ciutat.
De fet, l’autor es va iniciar en el món de la literatura amb ‘El temporal de les
faves’, una novel·la que se situa durant els segles XVII i XVIII, també a
Mataró. Ara, torna a escollir el mateix escenari per a la seva segona novel·la.
A 'Pura sang' l'escriptora Ada
Castells narra la història de la Sílvia, una barcelonina que arriba a Menorca
casada amb el fill d'una nissaga de l'illa, Son Blanc. La llum i la pau
promeses, però, es converteixen en claustrofòbia, pors i un secret familiar
molt ben guardat. Amb aquesta novel·la, guanyadora del Premi Sant Joan 2012,
l'autora vol demostrar que les aparences enganyen i, és per aquesta raó, que ha
emprat tant el fons com la forma per produir aquest "efecte hòstia"
en el lector: "Pot començar el llibre pensant que llegeix una novel·la
victoriana o una novel·la gòtica, però a mesura que progressa ja va veient que
les coses seran una mica més complicades i contemporànies", ha dit
l'autora. Tanmateix, la història se situa entre la nissaga de Son Blanc, a la
Menorca rural, i un pis de l'Eixample barceloní.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada