dijous, 2 de novembre de 2017

Segona cita de la Tardor Literària: De fora vingueren, de Matthew Tree



El dijous 26 d’octubre va tenir lloc la segona jornada de la Tardor Literària de 2017 amb la presentació a càrrec de Rosa Vila del llibre de Matthew Tree De fora vingueren. Abans de començar pròpiament l’acte, Vila va anunciar que el llibre de Silvana Vogt, La mecànica de l’aigua, seria presentat el dimecres 8 de novembre. Cal dir que l’assistència no va ser tan nombrosa com a la primera cita, en bona part per la simultaneïtat dels esdeveniments polítics del dia al senat espanyol (article 155) i al Parlament de Catalunya (declaració d’independència).
Ja entrats en matèria, la primera qüestió va ser saber com Tree havia après el català. L’autor va explicar que l’única referència que tenia del nostre país era el llibre de George Orwell Homage to Catalonia abans de venir a Catalunya el 1984 i que, una vegada aquí, va realitzar una immersió lingüística que li va permetre acabar sent un escriptor amb veu pròpia en català. D’entre els llibres publicats, destaquen els que aporten una visió d’algú no nascut al país sobre el país d’acollida: CAT; un anglès viatja per Catalunya per veure si existeix(2000), Aniversari; quatre reflexions sense importància després de passar exactament vint anys entre els catalans(2005), Com explicar aquest país als estrangers(2011)i Barcelona, Catalonia. A View from the Inside(2011).

El llibre objecte de presentació, De fora vingueren, porta un títol adaptat a la idea del títol original Snug, una paraula anglesa que ve a significar tant “ajustat” com “abrigat, acotxat” i que és intraduïble al català. En aquest sentit, Jordi Cussà, el traductor, va agafar la primera part de la coneguda dita (“de fora vingueren que de casa ens tragueren”) per resumir el tema de la novel·la.
Tree va explicar que per documentar el llibre des del punt de vista dels africans va fer una estada a Tanzània que li va ser molt útil ja que la trama arrenca amb l´arribada d´un grup d’africans que sobta els veïns de Coldwater Bay (un poble tranquil d’una illa d’Anglaterra) als anys 70 i que els fa interactuar entre ells, expressar les seves opinions, reaccionar sobre un fet inesperat i gestar un cru efecte racial i cultural. És una obra per reflexionar sobre els sentiments humans de totes les edats, els efectes de la colonització, el xoc cultural, la comunicació entre llengües diferents, i tot això ben amanit amb un sentit de l´humor fi i intel·ligent, i una ironia sarcàstica i corrosiva al més pur estil anglès.
Ja dins del que pròpiament és el fet d’escriure, l’autor va respondre a una de les preguntes que tot sorgeix de l’adolescència per un efecte de sobrecàrrega d’emocions i sentiments que feien necessària l’expressió en forma de literatura en base a dues idees: una veu escrita pròpia que s’ha de descobrir i sobre què escriure.
Tree va explicar que es pot trigar força anys a fer alguna cosa que realment valgui la pena i tingui qualitat i que ell no va trobar la seva pròpia veu literària fins que no va escriure en català, allunyant-se de l’anglès britànic. Com declarava ala revista Núvol: “Tot escrivint les primeres frases, em vaig adonar que havia trobat la meva veu escrita, tot i que en una llengua «estrangera». Vaig seguir escrivint en català exclusivament durant deu anys, i durant aquest temps, gradualment, em vaig anar adonant de quin havia estat el meu problema amb la meva llengua materna, l’anglès britànic: una empremta de classe estampada indeleblement en la mateixa llengua: a diferència dels autors nord-americans, crec, els autors anglesos immediatament i, sovint sense adonar-se’n, revelen la seva classe social –o la de les veus que narren– perquè l’estructura de classes britànica està integrada en l’anglès britànic. El vocabulari, la sintaxi, etc., tot revela els orígens socials de qui escriu. I jo volia, al contrari, una eina de llenguatge lliure, flexible i mal·leable, i el català me l’ha proporcionada durant molts anys.” És d’aquesta manera que va començar a escriure en català Viatge a Romania a proposta d’un editor que va creure en ell. En aquest punt, Tree va llegir el començament del llibre per palesar-ne el registre.
             Quant a la gènesi de De fora vingueren, va explicar que la idea original provenia d’un atac de ràbia veient la resposta del seu país a una catàstrofe humanitària a Àfrica i de com va escriure’n un conte per fer veure que el Regne Unit era responsable de la situació en què havien quedat les seves excolònies. Just quan passava unes vacances a l’illa de Wight, va reprendre el conte i va imaginar el poble fictici de Coldwater Bay, una petita Anglaterra aparentment alegre, amable i panxacontenta que perd les formes (i la seva autocomplaença) i mostra els seus punts febles i la lletjor que hi estava amagada davant una invasió i colonització puntual per part d’un grup organitzat d’africans. Volia mostrar com reacciona la gent que es veu assetjada per estrangers a través de diverses veus, entre elles la d’un racista supremacista intel·lectual de qui surten les actituds més brutes i bestials, i altres personatges, tots ells amalgames de persones conegudes. En aquest punt, Tree va llegir un fragment il·lustratiu del que deia i convé dir que la lectura per part de l’autor va transmetre una força d’expressió molt superior a la lectura individual. També va llegir el fragment de l’al·lucinació que apareix al final del llibre quan un dels protagonistes imagina la colonització futura.
            Matthew Tree va comentar també altres temes relacionats, com ara el canvi d’apreciació i de mirada sobre Europa que havia tingut després de la seva estada a Tanzània abans d’escriure el llibre, i de com amics africans asseguraven que els personatges africans que apareixien al llibre eren ben creïbles i versemblants. Quant a l’ús del suahili en el llibre és un comentari sobre un tipus d’arrogància lingüística inconscient, que pretenia que el lector se sentís una mica com els africans quan els anglesos es van començar a apropiar del seu territori i a parlar en una llengua incomprensible per a ells.
L’acte va acabar amb la signatura per part de Matthew Tree d’alguns exemplars del llibre i amb mostres d’agraïment per part dels lectors.



Cap comentari:

Publica un comentari