divendres, 12 d’octubre de 2012

Segona jornada de la Tardor Literària 2012: Quan érem feliços, de Rafel Nadal.


Maria Josep Castillo va ser l’encarregada de presentar Rafel Nadal, autor del darrer premi Josep Pla Quan érem feliços. L’acte va tenir lloc a la Sala de Plens de l’Ajuntament d’Argentona el dimecres 10 d’octubre i va comptar amb l’assistència d’un nombrós públic. Com és habitual, entre el públic present una bona representació d’alumnat i professors de l’Institut.


La presentadora va destacar en primer lloc que l’obra de Nadal era la més autobiogràfica de les quatre d’aquesta Tardor, la més personal. El seu autor, periodista amb una llarga experiència dins els mitjans, ha publicat fins ara dos llibres i la seva irrupció en el món de la literatura ha estat ben exitosa, ja que guanyar un premi tan important com el Josep Pla no és a l’abast de qualsevol.
El llibre és el retrat d’una família singular de Girona, amb membres prou coneguts com l’antic alcalde de la ciutat, el rector de la Universitat i el propi autor. A preguntes de la presentadora, Rafel Nadal va deixar clar que el llibre és narrativa, no exactament un llibre de memòries ni tampoc ficció.
El títol de l’obra, Quan érem feliços, traspua optimisme i enyorament, bastant en contraposició amb el títol d’un altre llibre aparegut fa poc, el de Xavier Sardà Merda d’infància. Tanmateix, per Rafel Nadal ara som objectivament més feliços que no pas durant la infància, el temps de la novel·la, un temps gris i de dictadura. L’expressió de felicitat de la infància tenia més a veure amb la ingenuïtat de l’edat, on tot era més primari i en una època en què es vivia molt més al marge de les persones grans que no pas en l’actualitat.
Algunes perles de l’obra són la portada i les fotos familiars incloses al plànol de Girona que acompanya el llibre. El jersei acolorit del nen de la portada focalitza l’atenció del públic de manera molt efectiva. Quant al plànol, el llibre fa venir ganes de fer una visita a la ciutat per reconèixer-hi els escenaris i mirar-se Girona amb uns altres ulls.
Per a l’autor, Quan érem feliços és un llibre amb una component femenina important, especialment per l’homenatge que hi fa a la seva mare i a la seva àvia, dins d’una família nombrosa. Molt importants també són els escenaris: la Girona del nucli antic, la pastisseria, la Fosca, el Collell... (com a reconeixement, la ciutat de Girona li ha encarregat de fer el pregó de les properes festes de Sant Narcís i hi està prevista una ruta literària).
Albert Om, a la presentació del llibre a Barcelona, va definir Quan érem feliços com un “llibre mirall”, el retrat de la petita burgesia de comarques, diferent de la burgesia de la capital. L’ambient de l’obra, descrit al capítol dedicat a la processó de Corpus, és ambigu: per una part el retrat d’una Catalunya fosca, preconciliar i franquista al costat d’una Catalunya popular, viva i alegre, capaç de rebolcar-se enmig de la catifa de flors després que passessin les autoritats.
L’acollida de l’obra per part de la seva família ha estat bona, ja que no s’hi expliquen xafarderies i les anècdotes triades tenen sempre un to amable; en definitiva, explicar una època a través d’una família. Aquesta explicació inclou evocacions literàriament força aconseguides a través de flors, de plantes, de peixos, de cançons, de menjar (el menjar i els àpats col·lectius són molt importants a la família Nadal), d’adequar-se al calendari... En aquest darrer apartat, Rafel Nadal va voler destacar com abans es vivia més en contacte amb el pas del temps, més en contacte amb la natura, amb el menjar de temporada, per exemple, que no pas ara. Quant a la seva manera d’escriure, va revelar que no escriu a raig, que s’hi entreté molt i que reescriu moltes vegades un mateix fragment fins que no n’està satisfet: algunes de les pàgines del llibre estan reescrites vuit i deu vegades!


A preguntes del públic, es va declarar un gran admirador de Josep Pla i que, de jove, havia llegit Girona, un llibre de records, però que mentre escrivia Quan érem feliços no va voler rellegir-se’l per no sentir-se’n influït.
Finalment, va explicar que en l’actualitat està escrivint també sobre la seva família, sobre un besavi que va anar a França, a Reims, i que va tornar a Cassà de la Selva durant la primera guerra mundial europea.

Cap comentari:

Publica un comentari