divendres, 12 d’octubre de 2012

Imma Monsó presenta La dona veloç


Rosa Vila va ser l’encarregada de presentar l’escriptora Imma Monsó a la primera de les jornades de l’11a Tardor Literària d’Argentona, que va tenir lloc al Saló de Pedra el dijous 4 d’octubre de 2012 a les 8 del vespre. Davant d’un nombrós públic adult i jove, entre ell alguns professors i alumnes del nostre Institut, la presentadora va enumerar algunes dades biogràfiques de l’Imma tot fent un repàs a la seva producció literària. Entre altres dades d’interès, va explicar que l’Imma treballa amb jornada reduïda en un Institut i que la seva obra ha estat traduïda a unes quantes llengües: castellà, francès, italià, hongarès, neerlandès...
Autora amb una obra consolidada en pocs anys, l’Imma Monsó és escriptora sobretot de novel·les, encara que també ha escrit contes, ja que es considera una autora a qui li agraden més els reptes de llarg abast. Els diversos jurats que li han atorgat premis literaris han valorat especialment la construcció de personatges i la ironia i l’humor  que hi ha a les seves obres.


Quant a la seva feina d’escriptora, va reconèixer que mai no va decidir posar-se a escriure professionalment o per gust, i que l’escriptura és una acció que li serveix per endreçar el caos mental. Escriure amb el teclat l’ajuda a pensar, fins i tot molt més que no pas fer-ho a mà, fins a tal punt que considera que el teclat  té un ritme que s’adapta a la “veu interior” que li dicta l’escrit. Un altre aspecte que va voler destacar de la literatura és el gran valor que, segons ella, té la narrativa: només la narrativa permet fer el viatge a la vida interior de les persones, un viatge fascinant.
Fent un repàs a la seva obra, l’Imma Monsó s’estima especialment el primer llibre, Com unes vacances, perquè encara hi pot trobar coses noves rellegint-lo (cosa que no acostuma a fer), en ser un llibre més obert, tot i que potser és el menys popular... Un home de paraula és el més autobiogràfic, sorgit a partir del dol per la pèrdua d’una persona. En aquest darrer cas, la primera intenció que tenia l’autora (l’escriptura privada només com a teràpia) es va veure desbordada per la “joia d’escriure”. Seguint amb la seva trajectòria literària, també va parlar de Una tempesta, la novel·la on descriu el desdoblament de l’escriptora davant determinats fets.
Entre altres consideracions interessants sobre la literatura, va afirmar que el 70% de la feina d’un escriptor és rellegir-se, ja que la literatura és sobretot una qüestió de forma i d’estil. L’Imma Monsó va revelar que és poc planificadora i que es deixa arrossegar per la veu interior i per tot allò que li sorgeix de l’inconscient, de manera que s’adona que “escrius coses que no sabies que sabies”. Sempre hi ha molt de la vida de l’escriptor en una novel·la encara que ell no ho sàpiga o faci ficció, tot entenent que la ficció no és més un altre pla de la realitat.
Parlant ja més concretament sobre La dona veloç, el títol li va sorgir de seguida, va ser fàcil i permet fer una entrada a la novel·la adaptant-se al tema. En aquest sentit, la presentadora valorava que el títol predisposava ja i les primeres pàgines eren estressants per després calmar-se de mica en mica. Quant al tema, l’Imma pensa que el temps, la velocitat, és l’origen de tots els nostres mals, que bona part de l’origen de la crisi actual és la impossibilitat d’esperar (per exemple, a recollir uns beneficis) i que no hi ha frase pitjor que “anar per davant del calendari”. Els temps actuals patologitzen, creen ritmes que fan emmalaltir. La protagonista de la novel·la, una màquina de desaprofitar ocasions i amb terror a l’avorriment segons l’autora, fins i tot pretén en un moment concret comprar el diari de l’endemà...
Els personatges són retratats en la seva personalitat en capítols diferents, alternant passat i present, amb elements unificadors com per exemple la casa o el soterrani, i són, segons alguns, la gran troballa. Personatges amb psicologies creïbles, versemblants, que es van construint al llarg d’una novel·la on no hi ha intriga o acció i on el més important és el tema i els caràcters.
A preguntes del públic l’Imma Momsó va explicar que no pensava en un lector concret quan escrivia ja que de fer-ho així cauria en concessions i ser complaent. També que escriu per interès, no per encàrrec, i que no podria escriure amb pressions de l’editor. Quant als premis, no l’han marcat especialment ja que sempre ha pensat que la darrera obra publicada serà l’última que haurà escrit i que ja no escriurà més (però després n’escriu una altra...).
Una darrera pregunta sobre els seus models literaris, és a dir, a amb qui entroncaria literàriament va ser resposta parlant de Francesc Trabal, Pere Calders, Josep Pla... sense acabar de definir-se, tot i que potser sigui Calders l’autor més pròxim.


En acabar l’acte i com és costum, unes quantes persones del públic van acostar-se a la taula perquè l’Imma Monsó els dediqués el llibre, per felicitar-la o per intercanviar opinions.

Cap comentari:

Publica un comentari