Ens visita l'especialista en comunicació Teresa Baró

Ha vingut al nostre institut la Teresa Baró per fer la xerrada Com convèncer que has fet un excelent treball de recerca. Els alumnes de 2n de batxillerat hem seguit amb bastant d'interés els consells i trucs que ens ha donat per fer una bona exposició en públic.
En primer lloc la planificació. És important seleccionar les idees importants del meu treball i ordenar-les. La presentació pot ser més original que les fórmules típiques, intentant presentar el tema d'una manera atractiva que capti l'atenció del públic. El desenvolupament ha de ser molt selectiu per evitar repeticions i donar massa informació. I per útim qualsevol exposició ha de tenir un bon final que deixiu clar la importància del nostre treball i ens remeti a la situació inicial.
També és important la imatge personal, la posició del cos, el moviment de les mans, la mirada, la veu alta i clara. Tot això ens ajudarà a guanyar seguretat i a defensar amb entusiasme el nostre treball. El power point ha de ser un recurs més que presenti idees bàsiques molt sintétiques, però no ha de ser més important que nosaltres. Dos alumnes voluntaris, un noi i una noia, ens han ajudat a exemplificar aquests consells. Ara només hem de posar-los en pràctica. Que feu bones exposicions i bona sort!
Recordeu que tenim el llibre Parlar i convèncer a la nostra biblioteca. Aviat penjarem un video de la xerrada. Us envio l'enllaç del seu blog on sortim.

http://www.teresabaro.com/

Moltes gràcies a la Teresa Baró.

Si voleu veure un petit resum de l'activitat de la Teresa Baró, cliqueu a sobre del següent fotograma:

Ens visitarà Teresa Baró

Properament, ens visitarà la Teresa Baró per fer una xerrada als alumnes de 2n de Batxillerat.
Aquests alumnes han de fer l'exposició oral del treball de recerca el 16 de desembre (divendres).
Per tal de millorar les habilitats en la comunicació oral i expressió, aprofitarem la seva experiència i consells.

Però, qui és la Teresa Baró?



Teresa Baró és especialista en comunicació personal en l’àmbit professional.
Llicenciada en Filologia Catalana, Tècnic Superior en Publicitat i Màster en Protocol, Ceremonial i RR.PP.

Després d’una llarga trajectòria en la docència, funda Icompani (2001), consultoria de comunicació especialitzada en el desenvolupament d’habilitats personals de professionals, directius i polítics. En febrer de 2010 funda Politikom, consultoria de comunicació política amb la politòloga Verònica Fumanal.

Des d’abril de 2011 inicia una etapa en solitari i es converteix en professional independent.

En l’actualitat segueix la tasca docent en el sector públic i privat, acadèmic i empresarial. A més, col·labora en mitjans de comunicació (Para todos la 2), fa xerrades i conferències sobre temes relacionats amb la seva especialitat. Ha iniciat projectes de col·laboració amb escoles amb l’objectiu de proporcionar eines de comunicació als docents per millorar els seus resultats.

Ha impulsat iniciatives com el Club d’Oradors i un programa de formació en oratòria per als joves.

En setembre de 2011 ha publicat Parlar i convèncer, un manual de tècniques per parlar en públic, adreçat a estudiants de secundària, batxillerat i universitat.

És autora del llibre Tens un e-mail, guia imprescindible per redactar correus electrònics eficaços (Ed. Columna)

És professora especialista en els següents temes:

• Habilitats de comunicació en públic


• Tècniques de persuasió i seducció


• Entrenament de portaveus


• Habilitats directives


• Comunicació interpersonal


• Redacció de discursos


• Escriptura empresarial


• Protocol empresarial

Podeu veure la seva col·laboració en el programa "Para todos La 2", del dia 24 d'octubre de 2011.

La seva aportació al programa està a partir del punt 1:19 (1 hora 19 minuts), cap al final del programa. Encara que si teniu temps, us el recomano sencer.

Aquí teniu el link:
http://www.rtve.es/alacarta/videos/para-todos-la-2/para-todos-2-24-10-11/1231694/

Creacions literàries dels alumnes

Un sac à dos perdu

Normalement, les gens pensent que je suis très responsable, mais en réalité je suis assez étourdie, trop parfois!

À l’école je perds tout! Un cahier, un livre de maths, mon blouson préféré… Enfin, tout ce que nous pouvons imaginer. Mais une journée d’hiver j’ai oublié mon sac à dos dans la rue, quand je suis montée à la voiture. J’étais très petite, peut-être j’avais six ans. Mon sac à dos était très beau, à fleurs, je crois. Il était rectangulaire, mais un peu ovale. Il était rose pâle, si je ne me souviens pas mal. Il pesait à peu près deux kilos, mais qu’est-ce qu’il peut y avoir dans un sac d’une petite fille ? Peut-être une poupée, ou une sorte de bijou en plastique, ou un pull en laine bleu clair uni ou une bande-dessinée de Tintin… Aussi, il était plutôt petit, on dirait qu’il mesurait trente centimètres.

Mais j’étais vraiment triste! On l’a cherché par tout! Finalement, on l’a retrouvé là-bas, au même endroit où je l’avais oublié. J’étais tellement contente! Ma poupée était là, avec sa petite robe en soie à carreaux verts émeraude et blancs cassé, dans mon beau sac à dos à fleurs d’un rose pâle très, très coquet.     

Mireia

Jordi Puntí, amb les seves Maletes perdudes clou la Tardor Literària

Jordi Puntí va cloure les sessions de la Tardor Literària al Saló de Pedra amb la seva novel•la Maletes perdudes el dijous 3 de novembre. La presentació va anar a càrrec de Llorenç Soldevila, que va destacar com ara s’està vivint una època d’or de la literatura catalana, amb materials depurats, amb maduresa i estil, i que una bona mostra d’aquest fet és la quantitat d’obres traduïdes a altres llengües. Entre el públic és de justícia destacar la presència de nombrosos estudiants de batxillerat del nostre Institut, a més de professors.
L’autor va agrair en un primer moment que se li possibilités el contacte amb els lectors, ja que després de 7 anys de redaccció de la novel•la, en realitat aquesta existia quan algú la llegia. Va explicar que hi havia punts de partida diversos com a origen de l’obra: el que s’ha viscut, el que s’ha llegit i el que s’ha pensat. En el cas de Maletes perdudes, una anècdota personal: una mudança des d’Alemanya i la coneixença dels transportistes internacionals que la van dur a terme, uns personatges fins a cert punt extravagants, curiosos i amb històries per explicar. D’altra banda, la necessitat que sentia de fer un text més llarg que un conte, que és el que havia fet sempre, tot comparant una novel•la a una marató i un conte a un cursa de 100m. I també la intenció d’escriure una novel•la de viatges, gènere poc conreat en l’actualitat, fent una transposició del que havia estat la novel•la cavalleresca al món dels camioners.
A preguntes del públic i del presentador, Jordi Puntí va aclarir que el títol tenia alguna cosa de metafòric, les maletes perdudes podien ser identificables als personatges perduts, uns personatges afectats per la solitud i l’absència. Va remarcar que quasi tots eren fills únics i que aquest fet feia que tinguessin una remarcable vida interior, en part com ell mateix fins al punt de manifestar que era escriptor perquè era fill únic.
També va respondre que la novel•la era premeditada a partir de l’estructura, de la trama general, sempre pensant en el lector, acompanyant-lo, dosificant la informació i creant enigmes als finals dels capítols per mantenir l’atenció i l’interès. A més, amb tocs d’humor, aclucades d’ulls, bastant en la línia de Pere Calders, un humor més aviat sorneguer i irònic. En aquest sentit, per a Jordi Puntí l’humor són unes ulleres per veure el món; si no tens sentit de l’humor no tens sentit del ridícul.
A la pregunta d’una alumna de l’Institut sobre la portada, va explicar com la primera que havia presentat el dissenyador de l’editorial (un camió Pegaso) no li va agradar gens i que ell mateix en va proposar una altra: fotos successives de fotomaton d’un personatge anònim que primerament riu, després es posa seriós i, al final, desapareix. De fet, quan li van demanar que definís la seva novel•la en una frase, va escriure que era la història d’un home que es passa mitja vida movent-se i un dia es queda quiet.
Com a altres respostes al públic va explicar el perquè de posar-hi tantes referències als Beatles, com és que es diuen de la mateixa manera els germans, i l’herència que té de contista, en el sentit que la novel•la és un contenidor de contes però amb una veu narrativa que li dóna unitat. També va desvetllar que en inici havia pensat posar-hi dos finals però que es va decidir per un d’únic en forma aproximada de sainet, el darrer capítol i el que més li va costar d’escriure.
Jordi Puntí va puntualitzar com la seva feina habitual d’articulista és ben sovint un banc de proves per a la seva carrera literària i va informar que la productora cinematogràfica de Pa negre havia comprat els drets per fer-ne una pel•lícula i que potser es veuria al cinema.
Per acabar i com és habitual, l’autor va signar i dedicar uns quants exemplars al públic assistent.

País íntim, de Maria Barbal, a la Tardor Literària

País íntim, de Maria Barbal a la Tardor Literària.
Rosa Vila va ser l’encarregada de presentar dijous 27 d’octubre de 2001 al Saló de Pedra el llibre de Maria Barbal, País íntim, premi Prudenci Bertrana de 2005. La biografia de l’autora nascuda a Tremp és plena de premis: Joaquim Ruyra 1984, Joan Crexells 1985, Crítica Serra d’Or, Nacional de Literatura, etc. De tots els llibres que ha escrit, segurament el més conegut és Pedra de tartera, un clàssic ja de la literatura catalana i llegit àmpliament, per exemple al nostre Institut, per part dels alumnes de 4t d’ESO.
Precisament un dels aspectes que va destacar Rosa Vila és com vint anys després de Pedra de tartera l’autora recuperava els personatges i els feia progressar en el temps, amb un estil contemplatiu, molt d’observar, i amb un llenguatge pulcre, riquíssim, tendre i líric, fins i tot en els moments més tràgics. País íntim està escrita des d’un punt de vista particular: la veu narrativa en primera persona, la filla, va adreçada a una segona persona, la mare omnipresent fins i tot en els silencis. Un mare protagonista amb un trauma del qual no s’ha recuperat, fet que la fa ser mater dolorosa dins d’una obra en què l’amor que sent per la seva filla es demostra a la contra per tal de protegir-la i que el món no li faci mal.
Maria Barbal va destacar que quan va escriure Pedra de tartera en realitat volia escriure País íntim i que la clau del llibre és el conflicte que representa per a la filla la incapacitat de fer feliç la mare tot i que ho intenta, un conflicte que li provoca un complex de responsabilitat, no ben bé de culpabilitat. L’esforç per estimar i comprendre la mare no és assolit fins a la maduresa, als quaranta anys, quan l’amor que hi ha hagut fins llavors no ha estat dolç i no ha servit a la filla per créixer. És al final de la novel•la quan es produeix el retrobament després del llarg desencontre. L’explicació de la causa del conflicte només és possible si es té en compte que Pedra de tartera és el rerefons de País íntim.
A respostes del públic, Maria Barbal va confirmar que un altre tema també present al llibre és el de les migracions, que parlar del Pallars és parlar de la migració de la muntanya cap a la plana, amb tot el que implica: canvi de feina, de paisatge, de cultura, de llenguatge... Justament per versemblança més que no pas per intenció de recuperació filològica és perquè l’autora fa que els seus personatges usin les paraules pròpies del Pallars en una obra que algú del públic va qualificar de monument a la parla del Pallars. Una parla, tanmateix, que actualment s’està perdent per mort dels parlants i per migració.
També va aclarir que és veritat que l’obra conté elements autobiogràfics si bé és molt probable que s’equivoqui qui pensi en determinats elements, quan la veritat és que hi ha molta ficció i molta documentació prèvia. Situar una part de la trama a Mataró (Can Maitanquis, cinema Serra...), per exemple, li va exigir una documentació intensa.
Maria Barbal va explicar com li havia costat escriure usant la tècnica de la segona persona i que l’origen de la novel•la es trobava més en els personatges que anava modelant de mica en mica, a mesura que escrivia, que no pas en el tema. I com en el fons País íntim tenia una tesi antibèl•lica, ja que el que demostrava la novel•la és que la guerra crea uns éssers que mai més no tornen a ser del tot humans, que els pares i els fills no són com cal, que els estralls de la guerra i les rancúnies s’arrosseguen durant generacions i que potser aquest fet és més intens en pobles petits i en famílies de vencedors i vençuts.
Finalment, després d’agrair la comparació amb Mercè Rodoreda i explicar algunes anècdotes de les presentacions a Alemanya dels seus llibres (lectures d’uns vint, vint-i-cinc minuts a càrrec d’actors professionals, amb entrada pagant), Maria Barbal va signar i dedicar alguns dels seus llibres al públic present.

Care Santos presenta Habitacions tancades a la segona sessió de la Tardor Literària

Care Santos presenta Habitacions tancades a la segona sessió de la Tardor Literària.

Care Santos va protagonitzar la segona de les trobades amb els escriptors que participen amb els seus llibres a la Tardor Literària d’Argentona. En aquest cas, el llibre era Habitacions tancades i l’acte va tenir lloc al Saló de Pedra a les 8 del vespre del dijous 20 d’octubre de 2011. Entre el públic que hi va assistir s’hi comptava una desena d’alumnes de primer de Batxillerat del nostre Institut a més d’alguns professors i professores.
L’acte va ser presentat per la Maria Josep Castillo, que va explicar en un primer moment el secret del nom de l’autora: Care ve de Macarena, si bé en realitat el seu verdader nom és María de la Esperanza Macarena. Després de fer un repàs de l’obra i destacar-ne expressament una altra, La mort de Venus, va argumentar que Habitacions tancades no era ben bé una novel•la històrica ni de lladres i serenos (tot i que hi ha una mort i un misteri...) ni una saga familiar ni una novel•la de costums però que era tot això alhora i molt més: una novel•la amb força protagonistes i on tenen un paper molt rellevant les dones, des del matriarcat original, passant per les criades fins a la protagonista de l’actualitat, Violeta Lax. Una obra amb un leitmotiv molt present en el món de la pintura noucentista (Modest Urgell i Ramon Casas, per exemple, com a pintors inspiradors). També va destacar la semblança entre l’obra i una sèrie de televisió, Arriba y abajo (Upstairs & Downstairs, BBC), quant al retrat social de la nissaga familiar de senyors i criats.
La gènesi de l’obra es troba expressament a la dedicatòria (Per als fills, néts i besnéts dels meus fills, que no sabran qui vaig ser) i en la voluntat de reconstruir un passat familiar, com a ella li havia passat amb el seu propi, ja que els novel•listes, va aclarir, treballen sempre amb un matèria primera que no és més que la seva memòria i les seves vivències.
Care Santos va explicar que molts dels personatges que apareixen a l’obra són ficticis i versemblants, juntament amb d’altres d’històrics i ben documentats, i que expressament va incloure’n els detalls a l’apartat Dramatis personae perquè no hi hagués dubtes que el que havia fet era una novel•la. Pel que fa a la documentació, va recomanar de visitar l’interior de la casa del Passeig de Gràcia que ara actualment és la Galeria Vinçon, al costat de la Pedrera, on va viure Ramon Casas, i va destacar que la feina prèvia havia consistit a consultar les hemeroteques i fer memòria dels llibres llegits, a més de la fascinació que sempre ha tingut pel segle XIX; a tall de broma, va declarar que li hauria agradat haver nascut el 1870 i no el 1970. De tota manera, va apuntar que la documentació no hauria de fer nosa a la novel•la, no hauria de ser una demostració pedant de tot el que havia après l’escriptor quan es preparava per escriure.
A preguntes del públic, l’autora va revelar que va començar a escriure a l’edat de vuit anys, exactament un diari íntim iniciat el 22 d’octubre de 1978, i que a partir d’aquí mai no ha deixat de fer-ho; per ella, escriure és una manera d’estar al món. A les seves obres, inevitablement i de forma natural, sempre hi ha un toc maresmenc a l’escenari: hi apareix Mataró, Argentona i altres pobles i ciutats sempre viscuts. Care Santos també va detallar els contactes que havia mantingut amb un dels descendents dels Magatzems El Siglo, un marquès il•lustrat que està escrivint la història de la família i del negoci que es va cremar el Nadal de 1932.
L’última de les curiositats de la novel•la que l’autora va voler descriure és el personatge del Santet del Poblenou, Francesc Canals, mort amb vint-i-dos anys el 1899, espiritista capaç d’endevinar la data de la mort de les persones, treballador a El Siglo, i des de llavors subjecte d’una devoció popular més propera a la santeria que no a l’església. La inclusió d’aquest particular jove prové de l’afany que té la Care, com altres escriptors, per visitar cementiris i extreure’n noms per als seus personatges.
Per acabar, Care Santos va signar i dedicar amablement algunes de les seves obres a unes quantes persones del públic, entre elles força estudiants.

Primera jornada de la Tardor Literària: Quiet, de Màrius Serra

Primera jornada de la Tardor Literària: Quiet, de Màrius Serra

Màrius Serra va protagonitzar la primera de les trobades amb els escriptors que participen amb els seus llibres a la Tardor Literària d’Argentona. L’acte va tenir lloc al Saló de Pedra a les 8 del vespre del dijous 6 d’octubre de 2011 i entre les prop de seixanta persones que hi van assistir s’hi comptava una dotzena d’alumnes de primer de Batxillerat del nostre Institut a més d’alguns professors i professores.

Després d’una breu presentació a càrrec del president del Centre d’Estudis Argentonins, l’Enric Subiñà, en què va explicar algunes dades de la biografia i de l’obra de l’escriptor, va començar en Màrius Serra a explicar alguns detalls del seu llibre Quiet.

El llibre és un relat molt especial en què explica els set anys de la vida del seu fill Lluís, àlies Llullu, que tenia una encefalopatia greu i que els metges no van saber tractar. Llullu va morir als 9 anys, el 24 de juliol de 2009. L’autor va explicar especialment i d’una manera humorística el fet desencadenant que el va portar a escriure el llibre: un episodi tragicòmic en un restaurant de Gènova l’any 2007, una anècdota que també apareix a Quiet. Davant l’atac de pànic de la mestressa del restaurant, motivat per la por al desconegut, Serra proposa verbalitzar en forma narrativa les diverses vivències i així és com va sorgir la idea d’escriure la particular relació d'en Llullu, la seva família i el món.

L’autor va explicar que l’ordre dels capítols era emocional i no cronològic. D’haver-lo fet cronològic, haurien sortit els primers capítols més tristos i en canvi els més divertits i lluminosos cap al final. I també que, ja que per a en Llullu la noció del temps era inexistent, la seqüència dels moments era no lineal ni important, per al llibre també ho havia de ser.

Per finalitzar la seva intervenció, Marius Serra va explicar de manera ben histriònica i com si fos un monologuista un conte que relacionava els hospitals, la comoditat de les butaques de les habitacions i els vols transoceànics. El conte tenia una ensenyança: no es poden canviar els fets però si la mirada que hi adreces.

A preguntes del públic va aclarir que el fet de viatjar amb el seu fill era un repte afegit però que de sempre ell, la seva dona i la seva filla gran no serien víctimes que els caigués la casa sobre. Altres intervencions del públic, més que fer preguntes, van felicitar l’autor pel to amb què havia sabut tractar un tema tan delicat. Una vegada acabat l’acte, força gent va passar per la taula perquè en Marius Serra els dediqués i signés el llibre.

16è Premi de literatura protagonista jove 2011/12

Ja han surtit les bases per entrar en el concurs Premi de literatura protagonista jove. Hem de buscar alumnat amb ganes de llegir i de fer de jurat dels llibres.
Segur que en el nostre institut tenim bons lectors que ho podrien fer molt bé. És qüestió de trobar-los. A veure si us animeu i poden participar. Us envio l'enllaç on podeu trobar tota la informació.



http://www.clijcat.cat/

Comentaris hora de lectura

Ahir va començar l'hora de lectura al centre. La experiència va anar bé. Uns quants alumnes es van deixar el llibre, però esperem que això passi cada vegada menys. Seria bo que portessiu sempre un llibre de lectura a la motxilla.  Animeu-vos a publicar un comentari.


Aqui podeu fer els vostres comentaris sobre les lectures.
Per donar una mica d’uniformitat als vostres comentaris ens agradaria fer-vos alguns suggeriments: encapçaleu els vostres escrits amb el títol i l’autor del llibre que comentareu, desprès podeu explicar una mica l’argument, fer una crítica, dir el que més us ha agradat, perquè el recomaneu, per quin nivell, quina “nota” li posaríeu... i si voleu també ens podeu fer arribar una imatge relacionada amb el llibre, l’autor o una il·lustració. Per finalitzar els vostres comentaris no oblideu posar el vostre nom i el curs. El funcionament per fer-nos arribar els vostres comentaris és molt senzill, només cal clicar sobre el botó de “comentaris” que trobareu a la part inferior dreta i seguir els passos que s’indiquen. Les úniques dades obligatòries són el títol, l’autor del llibre, el vostre nom i el curs actual. Gràcies per la vostra col·laboració i animeu-vos a participar.

ESPEREM QUE TOTS GAUDIM DE LA LECTURA!

Lectures per àrees de coneixement

Aqui teniu una selecció de títols de ficció relacionats amb diferents àrees.

Els podeu trobar tots a la biblioteca.

TUTORIA

-Randy Pausch. La última lección. De bolsillo.

- Alex Rovira, Fernando Trías de Bes. La bona sort. Ed Entramat.

-Daniel Tammat. Nacido en un día azul. Ed. Sirio

-Luis Muiño. Perder el miedo al miedo. Espasa Calpe.

-Albert Casals. El món sobre rodes. Edicions 62.

MÚSICA

-Gonzalo Moure. El síndrome de Mozart.

-Mª Àngels Anglada. El violí d’Austwiz. Destino

ART

-Tracy Chevalier. La joven de la perla. Alfaguara

-Eliacer Cansino. El misterio de Velázquez. Ed. Bruño.

SOCIALS

-Umberto Eco. El nombre de la rosa. Ed. Lumen.

-Arthur Golden. Memorias de una geisha. Suma de letras.

-Judith Kerr. Quand Hitler va robar el conill rosa. Empúries (Alfaguara)

-John Boyne. El noi  del pijama de ratlles. Empúries.

-Miguel Fernández-Pacheco. Siete historias para la infanta Margarita. Ed. Siruela.

-Tonke Dragt. Carta al rey.

-Savater, Fernando. Ètica per al meu fill. Edicions 62.

CIÈNCIES

-Jules Verne. Viatge al món en 80 dies. Barcanova.

                       El faro del fin del mundo. Losada

                       La isla misteriosa. Debolsillo

                       20.000 llegues de viatge submarí. Cruilla.

                       Miquel Strogoff. Castellnou.

                       Viatge al centre de la terra. Eumo.

                       Cinco semanas en globo. Anaya

                       La caza del meteorito. Alianza

                       De la tierra a la luna, Edaf

                       Alrededor de la luna. Edaf.

                       Una hivernada als gels. Bromera.

-Daniel Closa. Tots són parents. La campana.

-Daniel Closa. 100 enigmes que la ciència (encara) no ha resolt. ---Cossetania.

-Daniel Closa. 100 mites de la ciència. Cossetania.

-James Watson. La doble hélice. Salvat Ciencia.

-Geral Durrell. La meva família i d’altres animals. Col. Eumo (català fácil).

-Bjorn Lomborg. En frío (la guía del ecologista escéptico para el cambio climático). Espasa.

-John Dupré. El legado de Darwin (qué significa hoy la evolución). Difusión. Katz.

-Xavier Durán. El cervell polièdric. Bromera ( divulgación científica)

-Eudald Carbonell. Planeta humà. Empúries.

-Anna Vilar. El saber perdut. La galera.

-Josep Francesc Delgado, Hermínia Mas. Ulldevellut. La Galera.

-London. La crida del bosc. Castellnou.

-Curwood James Oliver. Kazan el gos llop. Edicions del Roure de Can Roca.

- Josep Francesc Delgado. Els llops de la lluna roja. Edicions 62.

-Jean Craighead George.  Julie dels llops. Empúries.

-Charles Darwin. La expresión de las emociones. Crítica.

 -Hello, Dolly. Projecte Solaris

- Mariona Quadrada, Rosa Pagès. Un Enigma a la cuina. Projecte Solaris

- Aymerich, Sílvia. Ulls de pantera. Projecte Solaris

- Coma, Teresa.Les ombres del temps. Projecte Solaris

- Aymerich, SílviaGelati. Un cas per a cibertafaners . Projecte Solaris

MATEMÀTIQUES, FÍSICA I QUÍMICA

-Ian Stewart. Cartas a una joven matemática. Crítica.

-David Wells. El curioso mundo de las matemáticas. Crítica.

-Norton Juster. La recta y el punto. Fondo de cultura económica.

-Asesinatos matemáticos.

-Asesinato al profesor de matemáticas.

-Asimov. Citas sobre ciencia y naturaleza. Maena.

-Teresa Ticó. Passeig matemàtic per Catalunya. Pagés editors.

-Hans Magnus Enzensberger. El dimoni dels nombres. Barcanova.

-Alan Lightman. Els somnis d’Einstein. Columna Edicions./ Tusquets

-Isaac Asimov. Moments estelars de la ciència i 100 preguntes sobre la ciència.

-Jules Verne. De la terra a la lluna/ Al voltant de la lluna/ Somnis de ciència.

-Tots els de la colecció Eumo Projecte Solaris:

            Silvia Aymerich. Gelati un cas per a cibertafaners/ ULLs de pantera.

            Jordi Font. Força del riu.

            Mercè i Anna Izquierdo. Or per a la llibertat.

            Mª Dolors Martínez. La frontera de la llum.

            Francesc Murgades. Hello Dolly!

-François Place. Els últims gegants. Ed. Blume.

-Bruno Tognolini. Lilim. Ed. 62.

-Carl Sagan. Un punto azul pálido. Planeta/ Vida inteligente en el universo/ Contacto.

-Lucy and Stephen Hawking. La clave secreta del universo. Montena.

TECNOLOGIA

-Pau Joan Hernández. Projecte Ictivela. Ed. Pòrtic.

-Manuel de Pedrolo. Trajecte final/ Mecanoscrit del segon origen.

-Isaac Asimov. Yo robot. Edhasa.

Lectures recomanades

A l'hora d'elaborar aquesta llista de propostes hem seguit les recomanacions de dos llibres:
-Ficció. Lectures recomanades per a una biblioteca escolar d’educació secundària obligatòria. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de Comunicació. Generalitat de Barcelona. Catalunya. 2008.
-Quins Llibres…? Selecció de llibres infantils i juvenils 2003-2007. Seminari de Bibliografia Infantil i Juvenil de l’Associació de Mestres Rosa Sensat. Barcelona 2009.
Tots aquests llibres els podeu trobar a la nostra biblioteca. 

A partir d’onze anys

- Roald Dahl. Les Bruixes. Barcelona: Empúries, 2007 (Narració fantàstica i d’humor)

- Roald Dahl. Boy. Relatos de infancia. Alfaguara.

-Roald Dahl. Charlie y la fábrica de chocolate. Alfaguara.

- Cornelia Funke. Cor de tinta. Barcelona: La Magrana, 2005 (Narració fantàstica)
- Cornelia Funke. Sang de tinta. Barcelona: La Magrana, 2008 (Narració fantàstica)
- Cornelia Funke. Mort de tinta. Barcelona: La Magrana, 2006 (Narració fantàstica)
- J.K. Rowling. Harry Potter i la pedra filosofal. Barcelona: Empúries, 2007 (Narració fantàstica)
- J.K. Rowling. Harry Potter i el misteri del Príncep. Barcelona: Empúries, 2005.(Narració fantàstica)
- J.K. Rowling Harry Potter i l’ordre del Fènix. Barcelona: Empúries, 2004.(Narració fantàstica)
A partir de 13 anys

-Hermínia Mas. Idriss, la noia del fill de seda.  Cruilla

-Laia Karrouch. De Nador a Vic. Destino.

-Judith Kerr. Quand Hitler va robar el conill rosa. Empúries (Alfaguara)

-Jordi Folck. La guerra dels xiclets. La Galera.

-Maite Carranza. Frena, Cándida, frena. Cruilla.

-Josep Francesc Delgado, Hermínia Mas. Ulldevellut. La Galera.

-London. La crida del bosc. Castellnou.

-Curwood James Oliver. Kazan el gos llop. Edicions del Roure de Can Roca.

-Tim Burton. La melancólica muerte de chico Ostra. Anagrma.

-- Townsend, Sue, El diari secret d’Adrian Mole. Ed. Empúries

- Townsend, Sue, Creixen els problemes d’Adrian Mole. Ed. Empúries.

- Twain, Mark, Las aventuras de Tom Sawyer. Ediciones SM

- Marguerite Yourcenar. Cómo se salvó Wang-Fô. Madrid: Gadir, 2006 (Conte)
- Katherine Paterson. Un puente hacia Terabithia. Planeta, 2007 (Narració fantàstica)
- Guillem Bou i Carme Trinidad. Terra de Dracs. La Fúria del Dimoni. Barcelona: Barcanova.
 
-Ruiz Zafón, Carlos. El príncipe de la niebla. Edebé.

-Shaun Tan. L’arbre vermell. Barbara Fiore, 2007. (Narració amb imatges)
- J.K. Rowling. Harry Potter i la cambra secreta. Barcelona: Empúries, 2005.(Narració fantàstica)
- J.K. Rowling. Harry Potter i el pres d’Azkaban. Barcelona: Empúries, 2005(fantàstica)
- J.K. Rowling. Harry Potter i el calze de foc. Barcelona: Empúries, 2005.(Narració fantàstica)
- J.K. Rowling. Harry Potter i les relíquies de la mort. Barcelona: Empúries, 2007.(Narració fantàstica)
- Stephanie Meyer. Luna Nueva. Madrid: Alfaguara, 2007 (Narració fantàstica)

-Stephanie Meyer. Crepuscle. Madrid: Alfaguara, 2006 (Narració fantástica)
-Stephanie Meyer. Eclipsi. Madrid: Alfaguara, 2008 (Narració fantàstica)
- Stephanie Meyer. A trenc d’Alba. Madrid: Alfaguara, 2009 (Narració fantàstica)

A partir de quinze anys

- Emili Teixidor. Cor de roure. Barcelona: Cruilla, 2006. (Narració amb protagonista humà)
- Joaquim Carbó. L’home que es va aturar davant la casa. La Galera, 2006 (Narrativa)
-Christopher Paolini. Eragon. La Galera, 2005. (Narrativa)
- Jordi Sierra Fabra. Kafka y la muñeca viajera. Madrid: Siruela, 2006 (Narració amb protagonista humà)
- Laura Gallego. Memorias de Idhun. Ediciones SM, 2007. (Narració fantàstica)
- Laura Gallego. La emperatriz de los etéreos. Ediciones SM.
- John Boyne. El noi del pijama de ratlles. Empúries, 2007. (Narració amb protagonista humà)-Jostain Gaarden. La noia de les taronges. Ampúries  (La joven de las naranjas. Siruela)

-Xavier Duran. Traficant d’idees. Empúries. (ciència ficció).

-Xavier Durán. El cervell polièdric. Bromera ( divulgació científica)

-Miquel Rayó. El camí del far. Tucán verde. Edebé. 

- Jean Giono. El hombre que plantaba árboles.Ed. José J. de Olañeta

- Isaac Asimov. Yo, robot. Edhasa.

-Montserrat Vilarmau. Yousrah. Columna.

-Arthur Conan Doyle. El món perdut. Barcanova

-Joan D. Vinge. L’urpa del gat.

-Ian Stewart. Cartas a una joven matemática. Crítica

-Manuel de Pedrolo. Trajecte final. Hogar del libro.

-Fred Uhlman. L’amic retrobat. Labutxaca.

-Ruiz Zafón, Carlos. Marina. Edebé.

-Ruiz Zafón, Carlos. La sombra del viento. Planeta.

-Santos, Care. El anillo de Irina. Edelvives.

-Mª Àngels Anglada. El violí d’Austwiz. Destino

-Fred Uhlman. L’ànima valenta. Columna.

-Pavloff, Franck. Matí fosc. Edicions 62.

-Cliff Mcnish. El malefici.Columna.

- Josep Francesc Delgado. Els llops de la lluna roja. Edicions 62.

-Jean Craighead George.  Julie dels llops. Empúries.

-Elisabetta Gnone. Fairy Oak. El encanto de la oscuridad. SM.

-Angie Sage. Septimus. Montena.

-Christopher Paolini. Eragon. Doubleday Transwold.

-Christopher Paolini. Eldest. La galera.

-Jonathan de Stroud. La puerta de Ptolomeo. Montena.

-Rafael Ábalos. Grimpow. Montena.

-Oarker. Emily. Chorricle Books.

-Anna Frank. El diari d’una noia. Català fàcil. Eumo editorial.

-Isaac Asimov. La fi de l’eternitat. L’esparver.

-Xavier Durán. Les històries que les paraules amaguen. Mina.

Chis Van Allsburg. Los misterios del señor Burdik. Fondo de cultura económica.

-Gonzalo Moure. El síndrome de Mozart.

-Armin Greder. L’illa. Una història cuotidiana. Lobez.

- Neruda, Pablo, Veinte poemas de amor y una canción desesperada.

- Diversos autors, Mil anys de contes de terror. Ed. Baula.

- Ter Haar, Jaap, Borís. Ed. Empúries.

- Doyle, Roddy, La dona que ensopegava amb les portes. El Balancí.

Llegim en francès

^{-Renaud, Dominique. Finale à trois. Evasion (lectures en français facile) Niveau 5.
                                                                Santillana français.
                               Triste trafic. Evasion( (lectures en français facile) Niveau 5
                                                                Santillana français.
                               Chiens et chats.  Evasion( (lectures en français facile) Niveau INTRO
                                                                Santillana français.
                                Maré noire Evasion (lectures en français facile) Niveau 1.
                                                               Santillana français.}

                               <sup>Trésor de guerre.. Evasion (lectures en français facile) Niveau 2.
                                                               Santillana français.
                               À la recherce de Mariana Evasion (lectures en français facile) Niveau 1.
                                                               Santillana français.
                               Un cheval pour la vie Evasion (lectures en français facile) Niveau 6.
                                                               Santillana français.
                               Le piège était presque parfait. Evasion (lectures en français facile) Niveau 3.
                                                               Santillana français.
                                Le troisième oeil. Evasion (lectures en français facile) Niveau 4.
                                                               Santillana français.                

-Mariage, Aline. Avis de recherche. Evasion ( lectures en français facile) Niveau 2.
                                                              Santillana français.
                               Au secours!. Evasion (lectures en français facile) Niveau 2.
                                                              Santillana français.
-Tempesta, Giovanna. C’est chouette, la vie!. Evasion (lectures en français facile) Niveau INTRO.
                                                              Santillana français.
-Siréjols, Évelyne. Le fil rouge. Evasion (lectures en français facile) Niveau 1
                                                               Santillana français.
-Gallier, Thierry. Dans la maison bleue. Evasion (lectures en français facile) Niveau 1.
                                                               Santillana français.
                         La lettre de Cordoue Evasion (lectures en français facile) Niveau 2.
                                                               Santillana français.
                         Photos de nuit Evasion (lectures en français facile) Niveau 4.
                                                               Santillana français.

-Talguen, Cécile. Concert en Bretagne. Evasion (lectures en français facile) Niveau 1
                                                               Santillana français.
                           On a volé Mona Lisa. Evasion (lectures en français facile) Niveau 3.
                                                               Santillana français.
-Barnes, Rachel. Jojo. Evasion (lectures en français facile) Niveau INTRO.
                                                               Santillana français.

-Clermont, Marie-Andrée. La nuit mouvementée de Rachel Evasion (lectures en français facile) Niveau 6.
                                                               Santillana français.
-Mimran, Reine. L’arbre et les lycéens Evasion (lectures en français facile) Niveau 5.
                                                               Santillana français.
                          L’inondation. Evasion (lectures en français facile) Niveau 2.
                                                               Santillana français.
-L’arc-en-ciel Evasion (lectures en français facile) Niveau INTRO.
                                                               Santillana français.
-Molière. Le Tartuffe. Evasion (lectures en français facile) Niveau 3.
                                                               Santillana français.

-Miquel, Claire. Un étrange voisin. Evasion (lectures en français facile) Niveau 1.
                                                               Santillana français.
-Ponty, Monique. Le coeur entre les dents. Evasion (lectures en français facile) Niveau 4.
                                                               Santillana français.

-Verne, Jules. Vingt mille lieues sous les mers. Evasion (lectures en français facile) Niveau 3.
                                                               Santillana français.
-Wilwerth, Évelyne. La veste noire. Evasion (lectures en français facile) Niveau 3.
                                                               Santillana français.</sup>