dilluns, 17 de desembre del 2012

Ens visita l'Alegria Julià

LLEGIR ÉS VIURE
ESCRIURE ÉS REVIURE

La xerrada comença amb la pregunta d’una alumne. Totes les històries que expliques t’han passat a tu? L’autora diu que no, però sí algunes, com la del gronxador de les colònies que ho va viure ella quan era mestre. Les seves narracions pretenen aconseguir que despertin en el lector un afany de superació, una espurna de neguit, una onada de tendresa, un punt de sorpresa i un instant de pau. Les seves novel·les són un reflex de la vida quotidiana amb persones normals i corrents, on també s’hi barreja la fantasia. Però tampoc hi falta l’ humor, la tristesa, el dolor i l’amor. L’amor entre pares i fills, l’amor dels avis o de parella.
És fonamental la inspiració. L’autora sempre porta un bloc de notes perquè les idees no se li escapin. Diu que s’ha inspirat en fets que han succeït als seus fills ( la història del ratolí, del pi, del Palau de la Música). També que li han passat als companys, als amics i a ella mateixa.
No podem ser insensibles a les desgràcies quotidianes, bombardeigs, refugiats, terratrèmols, sinó la nostra vida s’empobreix. No hem de perdre la capacitat d’emocionar-nos cada dia, de meravellar-nos davant dels fets quotidians: els jocs de les criatures, l’energia dels adolescents , la solitud dels aturats, les llàgrimes dels vells.  Si ens insensibilitzem aquell dia començarem a apagar-nos, a morir de mica en mica. Per damunt de tot són persones. L’autora acaba la seva xerrada amb un consell:  “Llegir és viure, escriure és reviure”.

L’alumnat està molt interessat en fer preguntes: Quan fa que escrius llibres?, Com sabies que el teu futur seria ser escriptora?, Quants llibres has publicat?, La història del cavallet de mar a qui li va passar?...  Ella contesta amablement a tots i totes i després signa els llibres.  Gràcies, Alegria, per haver vingut i haver-nos regalat una mica de la teva saviesa literària i humana.




COMENTARIS ALS TEXTOS DELS ALUMNES DE 2n d’ESO DE L’INSTITUT ARGENTONA
Benvolguts nois i noies, escriptors i escriptores,
Primer de tot us he de dir que ha estat un plaer llegir els vostres escrits, i més pensant que han estat fruit d’una activitat sorgida arran de la lectura del meu llibre.
L’Araceli va ser la professora que va començar amb aquesta activitat i, quan es va jubilar, van agafar el relleu l’Espe i després la Mite, que actualment organitza i coordina l’activitat. Agraeixo profundament l’esforç que fan motivant, corregint i assessorant els vostres textos. El meu agraïment és des de la vessant d’escriptora i també com a mestra.
Nois i noies, permeteu-me un consell: llegiu, llegiu molt i en qualsevol situació. I escriviu, escriviu els pensaments, les emocions, les situacions que heu viscut personalment, les que heu presenciat i les que heu imaginat. Recordeu el que us vaig dir quan vaig venir a l’institut: LLEGIR ÉS VIURE, ESCRIURE ÉS REVIURE.
Bé, i ara passo a fer-vos un petit comentari a cadascú de vosaltres que m’heu lliurat una mostra del vostre treball, comentari que m’ha anat sorgint a mesura que llegia, són paraules sinceres i espontànies, en cap moment he volgut fer una critica ni una correcció. Són les paraules d’una lectora que us admira.

LA CAIXA DE RECORDS de ....?
Amiga, amic escriptor, no sé a qui adreçat aquest comentari, no hi has posat el nom, però segur que pel títol ja sabràs que ets tu.
Són uns relats molt àgils i sincers, narrats amb un estil molt fresc i una naturalitat extraordinària que convida a seguir llegint.
I quan s’acaba el lector pensa (com a mínim jo ho he pensat): oh, no n’hi ha més?

JOGUINA FOTOGRAFIADA Josep Ricard Nicolàs
Caram, si que dóna de sí un tractor! M’ha agradat molt el teu relat, entre línies s’hi llegeix un gran afecte a la joguina i, sobretot, als pares amb qui vas compartir el temps i els jocs amb el tractor.

UN DIPLOMA  Laura Martín
Ostres, Laura, jo també tinc un diploma d’unes colònies marineres, però el meu és com a mestra. Expliques aquelles colònies amb molt d’entusiasme.
Aquest relat serà un bon record dels anys que vas passar a primària, són uns anys molt importants que es viuen amb molta intensitat, com tu molt bé expliques.

ALFA 1   Martí Calvo
A manera de pròleg
És un començament molt emotiu. Has explicat molt bé els sentiments que desperta el fet de ser a prop d’una persona estimada que va perdent facultats.
La teva escriptura és clara, lleugera i intensa alhora, atrapa el lector. No deixis d’escriure, hi tens molta facilitat.

EL SENGLAR   Raül Urbano
És una explicació molt interessant de què és i què significa anar de cacera, sobretot per a mi, que no hi entenc gens d’aquest tema. El que m’ha agradat més és el final, l’anècdota. A vegades les coses que no semblen importants són les que atrapen més el lector.

EL BARRET DE LA XINA  Alba Camalleres
Tot llegint el teu text, Alba, ja es veu clarament que aquest barret significa molt per a tu. Segur que encara tens molts sentiments amagats que aniran aflorant a mesura que et facis gran. Tens el privilegi de conviure entre dues cultures.

LA CADENA DEL PATINET   Judith Coppens
Saps què Judith? A l’escola d’una de les meves nétes els alumnes grans també hi van amb patinet i el deixen en un racó del pati, no els cal lligar-lo.
El teu, és un record molt divertit i bonic, ja que a més de les curses de patinets, s’endevina que també compartíeu una bona amistat i un bon “rotllo” entre els companys. Aquestes amistats són duradores.

LA PIPA   Manel Núñez
És un relat molt original i interessant de com vas acostumar-te a dormir sense pipa (per un moment, en començar a llegir, he pensat que es tractava d’una pipa de fumar, perquè jo li dic xumet, quin embolic que m’he fet!). M’has enganyat, però això és bo: jugar amb el lector per atrapar-lo i aconseguir que llegeixi més.

LES MEVES PERLES BLANQUES  Emma Ruiz
Emma, expliques molt bé la il·lusió que se sent quan es troba una cosa que s’havia donat per perduda.
I també l’estratègia dels pares, negant-se a comprar-te les arracades i així, després, poder-te donar una sorpresa. És ben cert que els objectes també parlen.

LA JAQUETA BLAVA   Carla Fruchet
Carla, pel que expliques, devia ser un viatge fantàstic. El que m’ha agradat més és l’últim paràgraf, quan descrius tot el que veies des del balcó.
En general podries allargar una mica tota la narració, la tempesta, la trobada amb la balena. Els llocs visitats que et van impactar més. Així el lector se’n faria una idea més precisa.

FOTOGRAFIES D’EN GUS   Helena Masachs
Un relat encantador, ple d’anècdotes molt reals que ajuden el lector a imaginar-se les situacions que vau viure quan vau anar a buscar el gos. Sembla llegir entre línies que li tenies una mica de gelosia. Ah, i la manera que va tenir el Gus d’honorar la casa és divertidíssima.

UNA BATA DE PÍCNIC   Etna Monturiol
El títol és molt original. Saps què? La classe de la meva néta Júlia que actualment fa P3, es diu Tortugues (ja veus, el temps passa i tot es repeteix).
És un relat molt tendre i encantador. Certament, els primers anys de vida són molt intensos, aprens tantes coses!
Has pensat a fer arribar aquest text a la Victòria, la teva mestra de P3?

ELS FOLLETS SÍ QUE EXISTEIXEN   Arnau Calopa
Arnau, has escrit una narració fantàstica, tant per la forma com pel contingut. Hi relates molt bé les il·lusions i les desil·lusions. A tots ens toca, tard o d’hora, tocar de peus a terra. Però tu continua posant fantasies a la realitat. I escriu-les, aquestes fantasies.

EL PELUIX TOT PLE DE COLORINS   Mireia V. B.
Aquest és un bon esquema per a fer una narració. Ara l’has de desenvolupar i afegir-hi detalls, descripcions, situacions divertides, sentiments. Un text que té diàleg és més àgil per llegir, per tant hi pots afegir un possible diàleg que transcorri entre la teva cosina i tu.

EL TAMBOR DE PLÀSTIC   Marina Duran
El teu relat, Marina, és alegre i divertit. Utilitzes un llenguatge fresc i ric, amb moltes comparacions i frases fetes. La descripció de la veïna de l’àvia, fantàstica!
Continua escrivint, te’n surts molt bé.

EL VESTIT   Nisrin Salmi Tohar
Has escrit un text molt emotiu, Nisrin. Descrius amb  molt d’encert la situació inicial i els sentiments que et generen aquesta situació. Es nota que estimes la teva germana.
Si em permets un consell, jo allargaria el tercer paràgraf, quan dius que vas anar a visitar la teva germana Sara a l’hospital.

LA TEULA   Pol Ferreres
Ets molt gràfic descrivint la situació, me l’he imaginat perfectament. A l’últim paràgraf vols narrar moltes coses en poques paraules, sembla un resum.
Podries completar el text explicant alguna sensació o un sentiment que et va produir aquell fet.

Amigues, amics, repetixo, ha estat un plaer.
Fins una altra ocasió. Una abraçada per a tots. 
Alegria Julià

Gràcies, Alegria, per aquests comentaris, en nom de tot l'alumnat participant i en nom de tot el professorat de l'institut d'Argentona.  Fins aviat.

dissabte, 8 de desembre del 2012


HAPPY EVER AFTER: BOOK REVIEW


The last book I’ve read is called Happy ever after (Para siempre). It is written by an american author called Nora Roberts. I have this book because my grandmother gave it to me. The book is about a girl that is alone and meet a boy who then loves her.

The main characters are Parker and Malcom. Other characters are Laurel, Mac and Emma. In the beginning of the book Parker and Mal meet and go to a very small and romantic restaurant. First Parker doesn’t like Malcom but they meet another time. Then they broke for a little time because Mal has a very closed personality, but they have a relationship an other time. The story ends when Parker and Mal were in a wedding and Mal asked her to marry him. The most interesting moment in the story for me was when Mal asked her to had a relationship.

I’d definitly recomend this book to anyone who is interested in books of love or similar. I really like this book.

Ester Jordan Collet (4C 12-13)

BOOK REVIEW (The Hunger Games)
The last book that I read was called The Hunger Games. It's by American writer Suzanne Collins, written in 2008 for young adult readers. My friends recommended me this book and I read it.
The Hunger Games is a history based in a Panem country divided into 12 districts. The people who live in the first district are richer than the other districts, and the last district is the poorest. The protagonists are two people that they live in the twelve district: Katnisss and Peeta. They are selected to fight to the end versus the rest of districts.
This book is intriguing and interesting. I began to read it and I couldn't stop until I finished it. I'd definitely recommend this book to anyone who likes the action books.

Bernat Nicolau (4C 12-13)

dissabte, 24 de novembre del 2012

EXPOSICIÓ: LA LITERATURA DE TERROR




 Ja pots venir a veure els llibres del gènere de terror exposats a la nostra biblioteca. Juntament amb els grans clàssic com "Dràcula", "Frankenstein" o "El Doctor Jekyll i Mr. Hyde" , n'hi ha títols  com "Cartes d'hivern", "Aire negre", "El pou darrera la porta", "Retrum", "Crepúsculo", "Tempus fugit", etc. ATREVEIX-TE.









dilluns, 19 de novembre del 2012

17è PREMI DE LITERATURA PROTAGONISTA JOVE 2012/13

Ja han sortit les bases per participar com a jurat al Premi Protagonista Jove d'aquest any. Els quatre llibres finalistes de cada categoria els tenim a la biblioteca per a l'alumnat que hi participi. Són llibres seleccionats per un jurat d'experts que tenen interés per la seva temàtica, la intriga, l'estil i els valors que transmeten. Us animen a participar i a llegir aquests llibres. Podeu mirar la notícia publicada al blog el 31 de maig de la convocatòria del curs passat que va ser un èxit. APUNTEU-VOS! Serà una bona experiència lectora.
Aqui teniu el cartell amb els títols dels llibres seleccionats i l'enllaç al CLIJCAT per tenir més informació.




http://www.clijcat.cat/consell/catala/protagonista.php

diumenge, 11 de novembre del 2012

ENS VISITA LA TERESA BARÓ, EXPERTA EN COMUNICACIÓ NO VERBAL.




Ha vingut al nostre institut la Teresa Baró, experta en comunicació no verbal i  habilitats personals, per fer la xerrada Com convèncer que has fet un bon treball de recerca. Els alumnes de 2n de batxillerat hem seguit els consells i trucs que ens ha donat per fer una bona exposició en públic.
En primer lloc la planificació. És important seleccionar les idees importants del meu treball i ordenar-les. La presentació pot ser més original que les fórmules típiques, intentant presentar el tema d'una manera atractiva que capti l'atenció del públic. El desenvolupament ha de ser molt selectiu per evitar repeticions i donar massa informació. I per útim qualsevol exposició ha de tenir un bon final que deixiu clar la importància del nostre treball i ens remeti a la situació inicial.
També és important la imatge personal, la posició del cos, el moviment de les mans, la mirada, la veu alta i clara. Tot això ens ajudarà a guanyar seguretat i a defensar amb entusiasme el nostre treball. El power point ha de ser un recurs més que presenti idees bàsiques molt sintétiques, però no ha de ser més important que nosaltres. Tres alumnes voluntaris, dos nois i una noia, ens han ajudat a exemplificar aquests consells. Ara només hem de posar-los en pràctica. Que feu bones exposicions i bona sort!
Recordeu que tenim el llibre Parlar i convèncer a la nostra biblioteca i també ens ha regalat el llibre Tens un e-mail de l'editorial Columna. Us envio l'enllaç del seu blog on podreu trobar més informació.

http://www.teresabaro.com/

Moltes gràcies a la Teresa Baró per la seva amabilitat.








Us afeigeixo un enllaç al programa Para todos la 2 on participa a la secció de comunicación no verbal.







dimarts, 30 d’octubre del 2012

Quarta jornada de la Tardor literària 2012

Dijous 25 d’octubre es va fer la darrera sessió de la Tardor Literària amb la xerrada d’en Sergi Pàmies sobre el llibre La bicicleta estàtica.

Es tracta d’un llibre de contes, el cinquè que escriu l’autor. En la seva presentació, Llorenç Soldevila va ressaltar la línia polifacètica de Pàmies: narrador, traductor, periodista que escriu sobre cultura, televisió i futbol. Soldevila va fer constar que a la contraportada del llibre es resum el seu contingut com un tractat de “fatalitats individuals i col·lectives”. Pàmies va comentar amb la ironia que el caracteritza, que aquesta contraportada la va escriure ell mateix i que va triar aquestes paraules per quedar com a un escriptor centreeuropeu i madur.

També va ressaltar que els contes li permeten aprofundir, que un conte és com un poema: una cosa íntima de to melancònic. Aprofita el periodisme per treure les emocions més efervescents. De vegades, va comentar, l’han acusat de mentider i manipulador; cosa que per a un creador no és cap defecte.

Amb La bicicleta estàtica, obre una finestra a l’autobiografia. La causa n’és la mort del pare que li permet escriure sobre una experiència viscuda. En canvi, els primers llibres mostraven l’energia de la joventut.

El primer que va escriure van ser novel·les. L’arribada de bessonada a casa seva li impedeix de dedicar-hi massa temps ja que, diu, la novel·la és monògama i possessiva. Els últims tres llibres, més o menys els darrers quinze anys, corresponen a aquest període. Ara l’estímul té a veure amb el descobriment de la responsabilitat.

Pàmies comenta que viure dels llibres a Catalunya és molt difícil. Té la sort que li agraden la tele, la ràdio i els diaris. Des de 2007 que escriu a La Vanguardia ja que les obligacions familiars el fan estar a casa i hi pot fer el que li agrada: mirar la tele i el futbol. Quan li ho van oferir, eren uns anys que ningú no volia escriure sobre això; i ell sense sortir de casa ja tenia els temes dels articles. Aquest tipus d’escriptura ve a ser com una mena d’entrenament per a un escriptor. També li han demanat de fer reportatges.

Ser fill de López Raimundo i Teresa Pàmies marca molt. Els seus pares, comunistes molt temps exiliats, porten una vida dedicats a la causa política, fins al punt que el cognom li dóna la mare perquè no es podia saber res del pare. Presó, fugides, amagatalls... en la seva infància per a ell era el més normal. Aquest tema és freqüent en el recull, com a “La corbata”, que tracta de com vesteixen el cadàver del pare, o a “Les cançons que li agraden a Lenin” que descriu com desmunta el pis dels pares, feina que qualifica d’ingrata i cabrona. Comenta que aquests contes són molt reals, no li va caldre inventar-se detalls per dissimular la veritat. De totes maneres, reconeix cada vegada més, que ha viscut coses molt estranyes.

Soldevila remarca que un aspecte important dels seus contes són els finals molt treballats. L’autor comenta que revisa molt ja que s’ho pot permetre, perquè no té cap pressa. Li agrada de fer-ho i quan tothom dorm encara té energies per posar-s’hi. Un altre element característic és la complexitat del punt de vista utilitzant diferents tècniques (la primera persona, que després es desdobla, jugant amb l’ambigüitat...) Diu que ho fa per distreure’s, que ha de trobar l’instrument que faci sonar la història.

Per acabar, informa que ja està fent un altre llibre que tracta de les relacions entre germans. Tot en la mateixa línia: la vida de cada dia, l’absurditat i la indiferència partint de petits detalls.

Mite Ferrer



 

dissabte, 20 d’octubre del 2012

Tercera jornada de la Tardor Literària 2012: Homes d’honor, de Xavier Bosch.


Xavier Bosch va congregar un nombrós públic a la tercera jornada que, com l’anterior, va tenir lloc al Saló de Plens de l’Ajuntament a les 8 del vespre. Aquest dijous 18 d’octubre, Araceli Ferrer va ser l’encarregada de fer la presentació i conduir l’acte, que, com és habitual, va comptar amb una nombrosa assistència d’alumnes de primer de batxillerat del nostre Institut.

  Personatge mediàtic amb caricatura al programa Polònia, Xavier Bosch va ser presentat com un periodista escriptor amb una llarga experiència a la ràdio (RAC1), a la premsa escrita (diari AVUI) i a la televisió (TV3), creador de nous formats i guanyador del premi Sant Jordi, un dels més importants de les lletres catalanes, amb Se sabrà tot.
La novel·la es pot etiquetar com un thriller periodístic, ja que hi té tots els ingredients propis del gènere: trames paral·leles, protagonista investigador amb un vida personal peculiar, acció i ritme trepidant d’estil cinematogràfic, capítols curts amb títols que fan que els lectors s’enganxin i l’obliguin a seguir llegint... Quant a aquest darrer detall dels títols dels capítols, va explicar l’autor que eren frases o fragments extrets de context de cada capítol, tècnica que va adoptar després de llegir la darrera novel·la de John Irving L’última nit a Twisted River. Per exemple, qui es pot negar a seguir llegint quan has acabat un capítol i el proper porta per títol Qüestió de vida o mort?
El personatge de Dani Santana, el periodista d’investigació que ja va sortir a la primera de les seves novel·les, en aquest cas està ficat en tres trames, alguna de les quals es pot considerar molt més a prop de la realitat del que es podria pensar. Bosch va anunciar que Santana tindrà continuïtat en un tercer lliurament, potser l’últim, que tot just està escrivint i que comença a l’Institut Guttmann, amb el periodista investigador enguixat i tractant temes de màxima actualitat (“peix fresc del dia, “cuina de mercat”, tal i com ho va anunciar Xavier Bosch).
La novel·la descriu prou bé les relacions entre el poder i els mitjans de comunicació, relacions que passen sovint per la pressió del poder perquè els mitjans ofereixin missatges i versions de la realitat ben matisades i segons interessos particulars. Així, l’objectiu del periodisme definit per Xavier Bosch com “explicar les coses que passen” xoca amb les versions oficials, de tal manera que la desconfiança i el dubte sobre la veracitat d’allò que explica el poder hauria de ser una norma d’interpretació. Segons va argumentar Bosch, si determinat fet no es pot sotmetre a les normes del periodisme (objectivitat, informació contrastada, proves...) es pot optar per ficcionar-lo i fer-lo aparèixer en una novel·l·la. És el cas, per exemple, de la trama relativa a l’incendi del Liceu, anècdota absolutament verídica i personal (confidència d’una persona anònima explicant la veritat de com es va incendiar el Liceu) d’un fet que el poder va tancar en fals i carregant les culpes a un cap de turc.
Un altre dels aspectes que Bosch va voler destacar és la força que té la por com a gran dinamitzadora de les accions d’alguns dels seus personatges: la por de Tuzza per la màfia i la de l’alcalde perquè no se sàpiga la veritat sobre el passat del seu pare, per exemple. En aquest darrer cas, hi va haver un fet periodístic real que va originar pròpiament aquesta trama de la novel·la, el descobriment de la impostura del president de l’Amical Mauthausen, una associació que recorda els camps d’extermini nazis, quan la veritat és que el protagonista de l’engany mai no va ser deportat ni internat a cap camp i es va fer passar per una víctima de l’Holocaust per interessos personals. La fredor amb què va confessar va impressionar Bosch i li va suggerir una de les línies de la novel·la.


A preguntes del públic, l’autor va explicar que si no es fa més periodisme d’investigació és perquè és car i incòmode, que cal molt de temps i no se sap mai amb seguretat si la investigació arribarà a bon port i amb prou proves perquè sigui publicable o pugui ser emesa. També en la seva faceta de periodista, Bosch va declarar que mai ningú no l’havia pressionat en el sentit de censurar-lo o fer que canviés alguna cosa de les que volia escriure, publicar o emetre, ni tan sols aconsellar-lo sobre el que havia de fer periodísticament, ni a qui havia d’entrevistar i ni de quin tema tractar. Tanmateix, no es va estar d’explicar una divertida anècdota de xantatge matusser perpetrat per la màxima autoritat eclesiàstica de Barcelona contra la directora de TV3 arrel d’una entrevista al número dos del Vaticà que va fer Xavier Bosch per al programa Àgora. El cardenal arquebisbe va amenaçar amb retirar els drets d’emissió d’una visita papal si TV3 no retirava determinades pregunta i resposta de l’entrevista abans d’emetre-la, fet al qual la directora de TV3 no va cedir i tot va quedar en no-res.
Després d’explicar diverses anècdotes més sobre el món dels mitjans informatius de televisió, Bosch va confessar que al penúltim capítol de la novel·la s’havia esplaiat a gust fent paròdies de mitjans de comunicació diversos, caricaturitzant-los, i que aquesta era una de les grans virtuts que té la ficció, l’absència de límits, en contraposició al periodisme rigorós, contrastador, objectiu, políticament correcte.

Lluny del personatge entrevistador seriós i incisiu que apareix a Àgora, Bosch va fer riure unes quantes vegades amb les seves anècdotes amb tocs d’humor i va saber crear un corrent de simpatia remarcable, fet que va agradar força al públic assistent, que va sortir de l’acte amb un bon gust de boca.

divendres, 12 d’octubre del 2012

Imma Monsó presenta La dona veloç


Rosa Vila va ser l’encarregada de presentar l’escriptora Imma Monsó a la primera de les jornades de l’11a Tardor Literària d’Argentona, que va tenir lloc al Saló de Pedra el dijous 4 d’octubre de 2012 a les 8 del vespre. Davant d’un nombrós públic adult i jove, entre ell alguns professors i alumnes del nostre Institut, la presentadora va enumerar algunes dades biogràfiques de l’Imma tot fent un repàs a la seva producció literària. Entre altres dades d’interès, va explicar que l’Imma treballa amb jornada reduïda en un Institut i que la seva obra ha estat traduïda a unes quantes llengües: castellà, francès, italià, hongarès, neerlandès...
Autora amb una obra consolidada en pocs anys, l’Imma Monsó és escriptora sobretot de novel·les, encara que també ha escrit contes, ja que es considera una autora a qui li agraden més els reptes de llarg abast. Els diversos jurats que li han atorgat premis literaris han valorat especialment la construcció de personatges i la ironia i l’humor  que hi ha a les seves obres.


Quant a la seva feina d’escriptora, va reconèixer que mai no va decidir posar-se a escriure professionalment o per gust, i que l’escriptura és una acció que li serveix per endreçar el caos mental. Escriure amb el teclat l’ajuda a pensar, fins i tot molt més que no pas fer-ho a mà, fins a tal punt que considera que el teclat  té un ritme que s’adapta a la “veu interior” que li dicta l’escrit. Un altre aspecte que va voler destacar de la literatura és el gran valor que, segons ella, té la narrativa: només la narrativa permet fer el viatge a la vida interior de les persones, un viatge fascinant.
Fent un repàs a la seva obra, l’Imma Monsó s’estima especialment el primer llibre, Com unes vacances, perquè encara hi pot trobar coses noves rellegint-lo (cosa que no acostuma a fer), en ser un llibre més obert, tot i que potser és el menys popular... Un home de paraula és el més autobiogràfic, sorgit a partir del dol per la pèrdua d’una persona. En aquest darrer cas, la primera intenció que tenia l’autora (l’escriptura privada només com a teràpia) es va veure desbordada per la “joia d’escriure”. Seguint amb la seva trajectòria literària, també va parlar de Una tempesta, la novel·la on descriu el desdoblament de l’escriptora davant determinats fets.
Entre altres consideracions interessants sobre la literatura, va afirmar que el 70% de la feina d’un escriptor és rellegir-se, ja que la literatura és sobretot una qüestió de forma i d’estil. L’Imma Monsó va revelar que és poc planificadora i que es deixa arrossegar per la veu interior i per tot allò que li sorgeix de l’inconscient, de manera que s’adona que “escrius coses que no sabies que sabies”. Sempre hi ha molt de la vida de l’escriptor en una novel·la encara que ell no ho sàpiga o faci ficció, tot entenent que la ficció no és més un altre pla de la realitat.
Parlant ja més concretament sobre La dona veloç, el títol li va sorgir de seguida, va ser fàcil i permet fer una entrada a la novel·la adaptant-se al tema. En aquest sentit, la presentadora valorava que el títol predisposava ja i les primeres pàgines eren estressants per després calmar-se de mica en mica. Quant al tema, l’Imma pensa que el temps, la velocitat, és l’origen de tots els nostres mals, que bona part de l’origen de la crisi actual és la impossibilitat d’esperar (per exemple, a recollir uns beneficis) i que no hi ha frase pitjor que “anar per davant del calendari”. Els temps actuals patologitzen, creen ritmes que fan emmalaltir. La protagonista de la novel·la, una màquina de desaprofitar ocasions i amb terror a l’avorriment segons l’autora, fins i tot pretén en un moment concret comprar el diari de l’endemà...
Els personatges són retratats en la seva personalitat en capítols diferents, alternant passat i present, amb elements unificadors com per exemple la casa o el soterrani, i són, segons alguns, la gran troballa. Personatges amb psicologies creïbles, versemblants, que es van construint al llarg d’una novel·la on no hi ha intriga o acció i on el més important és el tema i els caràcters.
A preguntes del públic l’Imma Momsó va explicar que no pensava en un lector concret quan escrivia ja que de fer-ho així cauria en concessions i ser complaent. També que escriu per interès, no per encàrrec, i que no podria escriure amb pressions de l’editor. Quant als premis, no l’han marcat especialment ja que sempre ha pensat que la darrera obra publicada serà l’última que haurà escrit i que ja no escriurà més (però després n’escriu una altra...).
Una darrera pregunta sobre els seus models literaris, és a dir, a amb qui entroncaria literàriament va ser resposta parlant de Francesc Trabal, Pere Calders, Josep Pla... sense acabar de definir-se, tot i que potser sigui Calders l’autor més pròxim.


En acabar l’acte i com és costum, unes quantes persones del públic van acostar-se a la taula perquè l’Imma Monsó els dediqués el llibre, per felicitar-la o per intercanviar opinions.

Segona jornada de la Tardor Literària 2012: Quan érem feliços, de Rafel Nadal.


Maria Josep Castillo va ser l’encarregada de presentar Rafel Nadal, autor del darrer premi Josep Pla Quan érem feliços. L’acte va tenir lloc a la Sala de Plens de l’Ajuntament d’Argentona el dimecres 10 d’octubre i va comptar amb l’assistència d’un nombrós públic. Com és habitual, entre el públic present una bona representació d’alumnat i professors de l’Institut.


La presentadora va destacar en primer lloc que l’obra de Nadal era la més autobiogràfica de les quatre d’aquesta Tardor, la més personal. El seu autor, periodista amb una llarga experiència dins els mitjans, ha publicat fins ara dos llibres i la seva irrupció en el món de la literatura ha estat ben exitosa, ja que guanyar un premi tan important com el Josep Pla no és a l’abast de qualsevol.
El llibre és el retrat d’una família singular de Girona, amb membres prou coneguts com l’antic alcalde de la ciutat, el rector de la Universitat i el propi autor. A preguntes de la presentadora, Rafel Nadal va deixar clar que el llibre és narrativa, no exactament un llibre de memòries ni tampoc ficció.
El títol de l’obra, Quan érem feliços, traspua optimisme i enyorament, bastant en contraposició amb el títol d’un altre llibre aparegut fa poc, el de Xavier Sardà Merda d’infància. Tanmateix, per Rafel Nadal ara som objectivament més feliços que no pas durant la infància, el temps de la novel·la, un temps gris i de dictadura. L’expressió de felicitat de la infància tenia més a veure amb la ingenuïtat de l’edat, on tot era més primari i en una època en què es vivia molt més al marge de les persones grans que no pas en l’actualitat.
Algunes perles de l’obra són la portada i les fotos familiars incloses al plànol de Girona que acompanya el llibre. El jersei acolorit del nen de la portada focalitza l’atenció del públic de manera molt efectiva. Quant al plànol, el llibre fa venir ganes de fer una visita a la ciutat per reconèixer-hi els escenaris i mirar-se Girona amb uns altres ulls.
Per a l’autor, Quan érem feliços és un llibre amb una component femenina important, especialment per l’homenatge que hi fa a la seva mare i a la seva àvia, dins d’una família nombrosa. Molt importants també són els escenaris: la Girona del nucli antic, la pastisseria, la Fosca, el Collell... (com a reconeixement, la ciutat de Girona li ha encarregat de fer el pregó de les properes festes de Sant Narcís i hi està prevista una ruta literària).
Albert Om, a la presentació del llibre a Barcelona, va definir Quan érem feliços com un “llibre mirall”, el retrat de la petita burgesia de comarques, diferent de la burgesia de la capital. L’ambient de l’obra, descrit al capítol dedicat a la processó de Corpus, és ambigu: per una part el retrat d’una Catalunya fosca, preconciliar i franquista al costat d’una Catalunya popular, viva i alegre, capaç de rebolcar-se enmig de la catifa de flors després que passessin les autoritats.
L’acollida de l’obra per part de la seva família ha estat bona, ja que no s’hi expliquen xafarderies i les anècdotes triades tenen sempre un to amable; en definitiva, explicar una època a través d’una família. Aquesta explicació inclou evocacions literàriament força aconseguides a través de flors, de plantes, de peixos, de cançons, de menjar (el menjar i els àpats col·lectius són molt importants a la família Nadal), d’adequar-se al calendari... En aquest darrer apartat, Rafel Nadal va voler destacar com abans es vivia més en contacte amb el pas del temps, més en contacte amb la natura, amb el menjar de temporada, per exemple, que no pas ara. Quant a la seva manera d’escriure, va revelar que no escriu a raig, que s’hi entreté molt i que reescriu moltes vegades un mateix fragment fins que no n’està satisfet: algunes de les pàgines del llibre estan reescrites vuit i deu vegades!


A preguntes del públic, es va declarar un gran admirador de Josep Pla i que, de jove, havia llegit Girona, un llibre de records, però que mentre escrivia Quan érem feliços no va voler rellegir-se’l per no sentir-se’n influït.
Finalment, va explicar que en l’actualitat està escrivint també sobre la seva família, sobre un besavi que va anar a França, a Reims, i que va tornar a Cassà de la Selva durant la primera guerra mundial europea.

dimecres, 10 d’octubre del 2012

Tardor literària 2012

Segons informacions que ens ha fet arribar el Centre d'Estudis Argentonis, durant el mes de setembre i octubre es faran les següents activitats:

13 DE SETEMBRE – 20h Saló de Pedra del Capítol (Actes Diada Nacional)

 

Conferència “el finançament de Catalunya”, a càrrec del Sr. Salvador Milà, diputat al Parlament i ex-conseller de Medi Ambient i Habitatge.

21 DE SETEMBRE – 19h a can Puig i Cadafalch (plaça de Vendre)

Acta de celebració de l’adquisició de can Puig i Cadafalch per part del consistori d’Argentona. Intervindrà el Sr. Alcalde, CEAJC i Natura.

Del 4 al 25 D’OCTUBRE – Tardor Literària (Saló de Pedra del Capítol)

4 d’octubre – La dona veloç d’Imma Monsó
10 d’octubre – Quan érem feliços de Rafel Nadal
18 d’octubre – Homes d’honor de Xavier Bosch
25 d’octubre – La bicicleta estàtica de Sergi Pàmies

El tríptic informatiu de la tardor literària el podeu consultar clicant aquí.
  

20 D’OCTUBRE – Ruta literària de Joaquim Ruyra per Blanes


Matí: Visitarem diferents punts de Blanes, el Jardí Marimurtra i el castell de sant Joan
Migdia: Ruta en barca (si el temps ho permet) des del port de Blanes a la cala de Fenals

Dinar: Restaurant a la cala Sant Francesc o a Fenals       -     Tarda: Santuari del Vilar

Sortida a les 8h des de la plaça Nova. Tornada prevista cap les 19h.
Preu: 35€ socis i 40€ no socis (inclou el viatge en autocar, l’entrada als jardins Marimurtra, el  passeig en barca, el dinar i el guiatge a càrrec de Llorenç Soldevila) Inscripcions (abans del 16 d’octubre): Ingrés al núm. de compte 2042 0050 37 3300014673 (Caixa Laietana) indicant el nom. (Informació: ceargentoninsjc@yahoo.es)
Lectura recomanada: Joaquim Ruyra, Marines i boscatges. Barcelona, ed. 62 (2005).

diumenge, 7 d’octubre del 2012

Primera jornada de la Tardor Literària del 2011. Màrius Serra amb Quiet



Primera jornada de la Tardor Literària del 2011: Màrius Serra amb Quiet.
Màrius Serra va protagonitzar la primera de les trobades amb els escriptors que participen amb els seus llibres a la Tardor Literària d’Argentona. L’acte va tenir lloc al Saló de Pedra a les 8 del vespre del dijous 6 d’octubre de 2011 i entre les prop de seixanta persones que hi van assistir s’hi comptava una dotzena d’alumnes de primer de Batxillerat del nostre Institut a més d’alguns professors i professores.
Després d’una breu presentació a càrrec del president del Centre d’Estudis Argentonins, l’Enric Subiñà, en què va explicar algunes dades de la biografia i de l’obra de l’escriptor, va començar en Màrius Serra a explicar alguns detalls del seu llibre Quiet.
El llibre és un relat molt especial en què explica els set anys de la vida del seu fill Lluís, àlies Llullu, que tenia una encefalopatia greu i que els metges no van saber tractar. Llullu va morir als 9 anys, el 24 de juliol de 2009. L’autor va explicar especialment i d’una manera humorística el fet desencadenant que el va portar a escriure el llibre: un episodi tragicòmic en un restaurant de Gènova l’any 2007, una anècdota que també apareix a Quiet. Davant l’atac de pànic de la mestressa del restaurant, motivat per la por al desconegut, Serra proposa verbalitzar en forma narrativa les diverses vivències i així és com va sorgir la idea d’escriure la particular relació d'en Llullu, la seva família i el món.
L’autor va explicar que l’ordre dels capítols era emocional i no cronològic. D’haver-lo fet cronològic, haurien sortit els primers capítols més tristos i en canvi els més divertits i lluminosos cap al final. I també que, ja que per a en Llullu la noció del temps era inexistent, la seqüència dels moments era no lineal ni important, per al llibre també ho havia de ser.
Per finalitzar la seva intervenció, Marius Serra va explicar de manera ben histriònica i com si fos un monologuista un conte que relacionava els hospitals, la comoditat de les butaques de les habitacions i els vols transoceànics. El conte tenia una ensenyança: no es poden canviar els fets però si la mirada que hi adreces.
A preguntes del públic va aclarir que el fet de viatjar amb el seu fill era un repte afegit però que de sempre ell, la seva dona i la seva filla gran no serien víctimes que els caigués la casa sobre. Altres intervencions del públic, més que fer preguntes, van felicitar l’autor pel to amb què havia sabut tractar un tema tan delicat. Una vegada acabat l’acte, força gent va passar per la taula perquè en Marius Serra els dediqués i signés el llibre.